Skip to main content

Full text of "La leyenda de san Francisco según la versión catalana del "Flos sanctorum" : fragmentos y notas seguidos de unas coplas de Fr. Ambrosio Montesino en honra de san Francisco"

See other formats






















Digitized by 


GooqIc 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 




0 


I 




V 

















Digitized by 


Goosle 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 






Digitized by 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 




Digitized by 


o 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



Fr. José María de Elizondo 


MENOR CAPUCHINO 


LA 


Leyenda de San Francisco 


SEGÚN LA VERSIÓN CATALANA DEL cFLOS SANCTORUM 


FRAGMENTOS Y NOTAS 

SEGUIDOS DE UNAS COPLAS DE FR. AMBROSIO MONTESINO 

EN HONRA DE SAN FRANCISCO 



BARCELONA 

FIDEL GIRÓ, IMPKESOR: VALÈNCIA, 233 

I9IO 




Digitized by Gaogle 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 








Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 









• • I 

























































•« * 


































Y 























fjrix 




















1 s 




. 















• 4 
































■ \ 












































* ■ •• • • 




























lT.-- 


Go gle 

y 














\ 


# 



Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 






LA 

LEYENDA DE SAN FRANCISCO 

SBGÚN LA VERSIÓN CATALANA DEL €FLOS SANCTORUM» 

(FKAGMKNTOS V NOTAS) 


Digitized by 




Original from 

UNIVERSfTY OF CALIFÒRNIA 



Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 




L. Uüirassa: Museu lipiscopal dc Vich 


SAN FRANCISCO 

Y SUS TRES ÓRDEXES 


Clisé (acilitado por «L’Avenç», dc la obra 
dc Sanpcre Loscuatrocentistas catalanes 


e la nofrra bcncría £a 

rfoalunj-a faícne roc miracle :no 
plaeu aar.car Irtf ftar loogrio 
mir arlfo qm aquio fan contínuament cn la 
granefamofa inuoranooKa oda mart oc 
ocu a mon (errar ano noftre ícnyoi cnícnya 
aquí alrrce grano miraclco per meriro ex 
molrocofcwíanctarquc cxulaba bò:ra 
tu ancomcxfancr Warclo oefanet ^cliu 
oc íancr ^nrou ex fanrt Balaguer oc ma/ 
oona íancra tul apa oc barcbcn.c ex íarufa 
iCfxrlarcfOjrragona c per molto oalrrce 
que m hi loe q nalii m nomenar (cria lòcb. 
^ïníprnal rrtollanoir roía notable oa/ 
quclla glenofa verge màrtir maoona íanr/ 
ia £ularia que rom nolhc parc íanct fran 
ccírl) vmguc* oc rcrraoc mo:cs« c pxrrae 


a barcbn.cn vna porha rapclla t fanrt roro 
lau qui era la on to lo noítrc moneftir bny 
cn la part on co buj la rapclla b fanct 1 ojv 
ell ou fcrmonar aquefteo paulce. Bmtebo 
mcuabaiarolpetialocuotiocn aquella glo 
noia verge que ocu noe ba íçí oaoa maoo/ 
na íancra culana:rar otef) tou que oeu per 
lo* íruo menre re en guarnia aquefla nurac 
c per mente ítuo lo*» mur o oaqucfta eiurat 
vrnoran encara tant auall qoc ranraian a/ 
queíta capella aricom ex íet appar oc p:c/ 
íenrecar oabano la nurar era fo:r poqua c 
nou efttnia molt foia lou muro rello ancò 
ara:pufo Uf loe ari faptaro que en aqurft 
loeh btura vn notable moncftu tx furto ó 
mon o:tx rtcomi loe voo per amo oc icía 
crilí: 


Iíximrxk: Primer lihre del Crestia, cap. LVIII, 

València, 1483. Palmart* 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 








Fr. José María de Elizondo 

•' n 

MENOR CAPÜCHINO 


LA 

Leybnda de San Francisco 

SEGÚN LA VERSIÓN CATALANA DEL «FLOS SANCTORUM» 


FRAGMENTOS Y NOTAS 

SEGUIDOS DE UNAS COPLAS DE FR. AMBROSIO MONTESINO 

HN HONRA DE SAN FRANCISCO 



BARCELONA 

FIDEL GIRÓ, IMPRESOR: VALÈNCIA, 233 

IÇIO 



UNIVERS 


Original from 



OF CALI 



LOAN staéx 


Extracto del número extraordinarlo de la Revista 
de Estudiós Fr*9$ciscanos ( abrll·mayo de 1910). 

Con lat debidas licenetas. 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY 0F CALIFOJRNJA 



A M1S HERMANOS 


I 7 -. 11 v 

07 £ 5 7 

IVo 

M A t \j 


JAVIER Y LEANDRO 


ALUMNOS, RESPECTIVAMENTE 
DEL SEMINARIO PONTIFICIO DE COMILLAS (SANTANDER) 
Y DEL COLEGIO SERÀFICO DE LECÀROZ 
EN EL VALLE Y UN1VERSIDAD 
DEL BAZTÀN (NAVARRA) 


Nos, cum nullo horum indigeremus habentes 
solatio sanctos libros, qui sunt in manibus no - 
stris, maluitnus mittere ad vos renovare frater- 
nitatem et amicitiam, ne forte alieni efficiamur 
a vobis: multa enim tempora transierunt ex quo 
misistis ad nos. Nos ergo in omni tempore sine 
intermissione in diebus solemnibus, et ceteris 
quibus oportet, memores sumus vestri in sacri- 
ficiis quae offerimus, et in ob servat i 0 ni bus, sicut 
fas est, et decet meminisse fratrum. 

(I Machab., cap. XII, 9-11) 



025 


Digitized by 



Original from 

UNIV.ERSITY QLCAIIF-flRMJA 





Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 



La “Leyenda“ (,) de San Francisco 


segiín la versión catalana del “Flos Sanctoru: 


cc 


i. [ais a i] 



(fragmkntos y notas) 

Altre dia, com te deya la missa... apparague a mi lo 
benaventurat sanct Ffrancescb, tot glorios, la salutatio 
acustumada donant, la qual et aquesta: tLa pau del 
Altisme sia ab tu >. Lo qual salude tots temps, ab feu 
molt piadosa, molt humil, gratiosa e affectuosa. 

(Libre de les Revelacions de Satuta Àngela de Fulgtno.) 


RANCESC fo servent e amic del Altisme (2) e nasc en la 
Ciutat de Cis, he fo mercader e visc vanament en lo segle 
entro que fo en etat de .xx. ayns (3). Mes nostre Senyor lo 
corregi abgran flagel d’enfermetat,e , l tresmudasobtament " 
de mal en ben (4), ayxi que per esperit de profecia resplandi 
[mantenent] *. 2. On con el fos pres una veguada ab homes 
mots de Perusa e fo mes en una carcre f , los autres do- 
lens, el sol s’alegrava; per que*n fo repres per los autres 
E adones el lur dix: «Sapiats que eu d m’alegri per so [car] 9 
encara sere eu aorat ayxi con sant per tot lo segles (5). 

a sobtosament E. — b VEB ; naturalment P — c en un carçer VB .— d jo VEI, 
— e EB, com V; Pom, 

(l) Bn la literatura hagiogràfics medieval Legenda es la historia que se ha de 
leer en la fiesta del Santo. (V. Hip. Delehaye, S. J , Les Légendes Hagiographiques , 
Bruxelles, Société des Bollandistes, 1906, Chap. I, pàg. 12.) El Floreio de Sant Fran- 
cisco, vasta compilación del siglo xv, que preparo para la imprenta, traduce siempre la 
voa latina legenda por lectura: esegund lo diu la Lectura » — En las notas que siguen al 
texto, puede verse la explicación de las abreviaturas de las fuentes y manuscritos. 

(2) 2 Cel., n. 3. 

(3) Cel., Leg. liturg ., n. 2.—La Legenda prima, n. 2, de Tomàs de Celano y algunos 
manuscritos de la Legenda adusnm chori del mismo ponen: Fere usque ad vigesimum quin - 
tum aetatis suae annum. Cf. Baumgartner, Ei ne Quellenstudie tur Frantiskusleginde des 
Jacobus de Voragine, pàg. 21. — Boehmer (H), Analekien tur Geschichte des Franciseus 
von As si si . Tdbingen und Leipzig, Siebeck, 1904. pàg. 123, Regesten zur Geschichte des 
Franciscus und der Franeiscaner 1182-1340. 

(4) Cel., Leg. liturg., n. 2. 

(5) 2 Cel., n. 4. 


Digitized 


byGoogle 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 




— 8 — 


NA veguada ana a Roma per causa de 
devocio, e adones el se despula lo seu 
vestiment, e*s vesti los vestimens d’un 
paubre, e apres el se pausa devant la 
glesa a de Sent Pere [entre ls] 6 pau- 
bres, e aqui el menya paubrament ab 
los paubres, e aquelo metex fera en la 
sua vila si no li fos per vergonya dels 
seus conoxens (i). 

4. [215 b 1] Una veguada ana c 
per gran neu per una selva, e aqui el 
fo pres per layres d qui li demanaren 
qui era; per que el lur dix e’is respos dient que el era crida de Deu. Els lo 
gitaren vilment en la neu diens: «Jau aqui, rostic, crida de Deu» (2). 

5. Molts homes nobies, clergues e lecs, meynspreada la pompa del segle, 
s’aiusteren ab el; per que sent Francés lur ensenya que aemplissen • so que 
ensenyava l’avangeli, e que reebessen paubretat e anessen per la via de la 
santa simplicitat (3). 

6. [215 b 1] Una veguada lo sant baro fo mot huyat-' ayxi co anava per 
un cami; per que puya sobre un ase. Adones son companyo, qui avia nom frare 
Leonart, dix entre si: «Con eu sia aytambe uyat con el, be s pensaren nostres 
pares que eu degues mils cavalcar que el.» E adones lo sant baro devala/ del 
ase e dix al frare: «No’s cove que eu cavalc e que tu vages a peu, per so cor tu 
fust de pus noble linatge.» E adones lo frare, esbalayt se gita als peus de 
sent Francés e li demana perdo (4). 

• • 

7. [215 b 2) En la festa de Pascha los frares apareleren les taules plus 
noblament que no solien, ab blanques tovales c ab anaps * de veyreÀ E quant 



a esgleya EV. — b VBE; P om. — c anava VBE .— d ladres VI % — e complissen VE .— 
/ cansat /. — g descavelca B. — h spanclat I. — i taçes I. — ♦ vidre E V. 

(1) 2 Cel., n. 8. Multotics fccisset con simtlc, niri notorum fuisset verecundia imfeditus. 

(2) Cel., Leg . liturg ., n. 3. — Cf. Ltg. prima de Celano, n. 16. 

(3) Cel., Leg. liturg n. 4. — He aquí una muestra de las groseras lecciones que afean à 
menudo los textos impresos. El incunable de Kosenbach dice: «Molts homens nobles e amichs 
menysprea: e aiusta ab si capellans e lechs» (fol. cclxviii r 2). — Las ediciones de Costi- 
lla, 1514 y Amoros, 1524, reproducen la lección del incunable, omitiendo la palabra amichs 
(fol. ccxii v 2 y fol. clxxxxiii r I respectivamente). La falsa lección està ya en el manus- 
crito de Vich: «Molts homens nobles e amichs menysprea e ajusta a.'Si clergues e lechs, per 
que sent Françe*ch los ensenya que complissen ço que ensenyave ravengeli» (fol. CCCXLII r l). 

(4) 2 Cel., n. 31. 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 


í 


— 9 - 


les vese sent Francés, el torna a enrere, e pres un ca pel d'un home paubre, qui 
era aqui adones, e pausasse al seu cap, e tenc un basto en la ma, e ayxi el ixi 
de fora. E apres el sona a la porta, dient c'om li dones almoyna per amor de 
Deu. Perque'l feren intrar dins, e pausase en terra tot soL E quant o veseren 
los frares els ne foren mot maravelats. El lur dix adones; < Eu viu una taula 
aparelada honradament, mes no conegui que fos de paubres qui anassen per 
portes» (i). 

8. [216 a 1] Ama tant paubretat en si e en los autres que el apela • paubretat 
dona sua. E avia gran enveya de tot home que el vis plus paubre de si, per so 
car temia que fos per el sobrat (a). 9. On con encontres un home paubre una 
veguada, el dix al seu companyo: «Gran vergonya nos ha feyta la paubresa 
d’aquel paubre, e la nostra paubresa ha mot represa; car per les mies riqueses 
e eu eleguda paubretat per dona mia; emperò mes relud 6 paubretat en aquest 
home que en nos» (3). 

10. Una veguada passava un paubre davant sent Francés e ac gran pietat 
del. E adones lo seu companyo li dix; «Jaaia que paubre sia d’aver, per 
aventura no*n ha pus ric de volentat en tota la provincià.» Per que sent Francés 
li dix; «Despulat-vos tost la gonela e donats-la al paubre, e gitats-vos als seus 
peus, a el dient que tu li est colpable.» E mantenent lo frare fe so que sent 
Francés li avia manat (4). 

11. Una veguada vengren tres femnes*, semblans en vestir e en cara, 
enves sent Francés, e saluderen-lo en aytal manera: < Ben vengua la dona de d 
paubretat.» E quant l’agren ayxi saludat, mantenent se foren partides [devant] • 
el, que pus. no les vesec (5). 

12. [216 b 1] Una veguada sent Francés estec ab lo senyor en Leon, 
Cardenal de Senta Crou, per precs del Cardenal, e ayxi con el estava, una nuyt, 
diables li vengren qui‘l feriren greument; per que el apela lo seu companyo e 
dis-li tot lo feyt, dient: « Los diables son sayons/ de nostre Senyor, los quals 
ha destinat El a punir los nostres falimens. Emperò eu no*m remenbra que li 
aya negun nelet perque *, per misericòrdia de Deu, e per satisfacció eu no l’aya 
lavat. Mes per aventura el ha gequits venir contra mi los seus sayons per so cor 
eu estau en les corts dels grans barons, e per aventura los meus frares, qui son 


a apelave tota hora EBV .— b reluu BEV. — c fembrei EV. — d na paubretat BE. 
— t BEV; P om. — f aaig* BEV. — g om. per que... lavat B. 

(1) 2 Cel., n. 61. 

(2) 2 CeL, n. 83. 

(3) 2 Cel., n. 84. 

(4) 2 Cel., n. 85. 

(5) a Cel., n. 93. 

2 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OP CALIFÒRNIA 



IO — 


paubres * , no an de mi bona sospita per so cor se ponden pensar que eu aia grans 
delits.» Per que, gran mati, el se partí del Cardenal, e sen ana al seu monestir (i) 


13. [216 b 2] Un frare que fo companyo de sent Francés fo raubit * una 
veguada estant en oracio, e vesec entre les seyles del cel una cesila plus digna 
e de maravelosa glòria resplandent. E ayxi con el se maravelava a cuy estoyava 
hom aytal nobla cadira, el ausi una vou dien: «Aquesta seila fo d'un dels 
prínceps qui casegren en terra del cel, e ara es aparelada al humil en Francés.» 
En apres el se leva de la oracio e demana a sent Francés, dient: «Que*t penses 
de tu, pare?» E sent Francés li respos: «Es me viyares que eu sia gran 
peccador» (2). He mantenent l’Esperit dix en lo coratye del frare: « Sapies que 
vera fo la visio que as vista; car ha la seyla que es perduda per supèrbia levara 
humilitat home humil» (3). 


14. [217 a 1] En la ciutat de Roma eren una veguada sent Francés e sent 
Domenec c davant lo Cardenal d’Ostía, qui fo en apres Apostoli d (4), e dix 
lurs: «Per que no fem de vostres frares bispes e prelats, qui per ensenyament 
e per exempli valguessen mes que*ls autres?» Adones fo entre los sants de 
respondre longua contesso. Emperò sent Domenec* respos: «Senyer, els son 
honrats en bo grau los meus frares si o sauben conexer, e ya, per mon voler, 
eu no'ls ne dare poder que ya agen autra corona de dignitat» Apres ayso, 
respos sent Francés, dient: «Senyer, per so son apelats los meus menors, que 
no*s guausen fer mayors» (5). 

• 

15. [217 a 2] Sent Francés fo hom simple con a colom. On .per la sua 

simplicia pregava totes les criatures que aguessen amor a lur Criator. Preyca 
als aucells e fo ausit per els, e si be'ls se tocava no's partien d’el senes licencia. 
Una veguada que el preycava, aurendoles/ cantaven, per que el les mana calar 
he caleren (6). 16. A Portiuncula, costa lo seu estudi, una ciguala cantava en 

una figuera soven, per que lo sant baro estes la ma e apelala, dien: «Sor mia, 
ciguala, veni a mi.» E obedientment aquela li venc en la ma. E li dix: «Canta, 


a los meus pobresde frares B. — b levat E; ariepat /. — c Domingo BEVI % — //Papa B , 
— t Domeoge B. — f oronetes El horanelles V . 


(1) 2 Cel, ns. 119-120. 

(а) Videor mihi maximus peccatorum, quoniam si aliquim sceUratum tanta fuisset Deus 
misericòrdia prosecuius, dccuplo me sprriiuaJior esset. (2 Cel., n. 123.) 

(3) 2 Cel., n. 123. 

(4) El cardenal Hugolino, que mas tarde fue elevado al solio pontificio con el nombre 
de Gregorio IX. 

(5) 2 Cel., n. 148. 

(б) Cel., Leg. liturg n. 7. 


Digitized by Go.ogle 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



— II — 


sor mia ciguala, e lausa lo teu Senyor.» Per que ela canta e no s partí d'el senes 
licencia (i). 

17. Perdona a luemes e a lanteses e a candeles, ayxi que no volc solar ab 
la sua ma la resplandor. 

Anava el sobre peres ab gran reverencia per esguardament d’aquel qui es 
dit Pera. 

Levava los verms de la carera per so que aquels qui'n passarien no'ls 
calsiguessen; e a les abeles, quant fasia gran fret, fasia donar mel e bon vi, per 
so que no perissen per raso de les gleyses. 

Apelava totes les besties per nom de frare * (2). 18. Era mot plen de 

maravelos gaug per l'amor del Críator, cant el guardava lo sol e la luna e les 
esteles; e les convidava en l'amor del Criator (3). 

19. El vedava que hom no li feses gran corona, dient: « Eu vul que'ls meus 
frares simples agen par b en mi» (4). 

20. [217 b 1] Un frare caec en gran temptació, per que's pensa que si el 
avia un escrit de la ma de sent Francés que mantenent se partiria d’el la 
temptació. Mes con lo frare no li o gauses dir, una veguada, sent Francés 
l'apela a el, dient: «Aporta-m, fil, una carta e tinta per so cor eu hi vul escriure 
alcunes lausors de Deu.» E quant les hi ac escrites, el li dix: «Pren aquesta 
carta e guarda-la diligentment entro al dia de la tua mort» (5). 

21. Dementre que sent Francés jasia enferm, aqucl frare se pensa que la 
mort s'aprusmava a sent Francés e pensa's que gran consolacio auria si apres 
la mort d’el avia la gonela de sent Francés. E apres poc de temps, sent Francés 
l’apela, dient: «A tu liuri la mia gonela, ayxi que apres la mia mort sia tua 
plenerament» (6). 

22. [217 b 2] Una vegada que'l sant baro seia en la taula e parlava de la 
paubresa de e Senta Maria e del seu Fil, sobtament d el se leva de la taula 
sanglotan • dolorosament e ploran, e tot mulat de lagreraes el menya lo pa que 
li era romaut (7). 

23. [217 b 2] Gran reverencia donava sent Franses a les mas dels preveres 

a frares B. — h part VEB. — t Madona E.—-d soptosament V. — e sanglotegan B. 

(1) 2 Cel., 171. 

(2) 2 Cel., n. 165. 

(3) Cel., Ltg. titarg., n. 8. 

(4) 2 Cel., n. 193. 

(5) 2 Cel., n. 49. 

(6) 2 Cel, n. 50. 

(7) 1 Cel , n. 300. —... pauperia/em ieatat Virginis commemora/ quidam frater...; et 
perfusus lacrimis supra nudam humum reliquum pastem manducat. 


. _ .Digitized by 


Goosle 


Original from 

UNIVERSITY OFCAL I FORMA 



12 — 


qui avien poder de sacrificar lo cors de Deu; per que motes veguades dina: 
«Si a mi venia un Sant del cel e un prevere paubre, ans iria baysar les mas al 
prevere que no faria al Sant. E diria al Sant: «Espera-t, sent Laurens, car 
aquestes mas [tracten] * la paraula de vida e posexen alcuna cauta oltra la 
humanitat» (i). 

24. [218 a 1] Con el s’aprutmes als sens estremí dies el fo malaute 
longuament, e ayxi con el estava en un loc bas, el se fe estar tots los fiares 
costa si e posa les mas sobre cascu, e a ls benesi, e en ayxi co en la Cena de Deu, 
el dona a cascu un boci de pa. E coydava b totes les criatures a lausor de Deu, 
e la mort, que [es a tots terrible e ahirosa] c , preguaba ab lausor e, a ela corrent, 
la cuydava d al seu hosdal, dient: «Ben sia venguda la mia sor la mort» (t). 
E quant el fo vengut a l estremera hora de sa vida, el s'adormi en nostre 
Senyor. Adones un frare vesec la sua anima en manera de stela e semblant de 
la luna en quantitat, del sol' era en resplandor (3). 

a BEV; trenquen P. — b covida B convida EV — c E; era a tots terrible e assiroaa B 
era terrible e ajrosa P. — d con vida ve E. — t solel VB. 

(1) 2 CeL, n. 201. pàg. 320. 

(2) Lección defectuosa del manuscrito de Vich, reproducida en las edicionea impreaaa: 
«... a la laor de Deu. E la oranella convida al seu ostal dient: «Ben sia venguda la mia 
sor la mort.» E quant ell fo vengut..»—EdicJón de Costilla, 1514, València: «... e la oroneta 
convida al seu hostal dient: «Be sia venguda la mia germana.» 

(3) 2 Cel., ni. 214-217. 


Digitized 


£r; 


Original from 

Wareawss-z:- 





NOTAS 


•Lo libre de les Revela tions de Santa Anhela de FulginoA. — La «Lagenda 
Sanctorum» de Voragine. — /Voragine es autor de la «Leyendav de San 
Franciaco en ella contenidaf — Fuentes de esta «Leyenda».—Manuscritoa 
de la versión catalana del aJTlos Sanctorum».—Impresos*—Mótodo aeguido 
en la edición de los textos; abreviatures, etc. 


i. El lema que encabexa el texto he escogido del Libro de las Revelaciones 
deia Beata Aogela de Foligno (i). El códice 59 deia Biblioteca de Dalmaaeacontie- 
ne, entre otras obras, copia de una versión catalana. De él hizo mención el diligen- 
tíaimo bibliógrafo franciscano, Fr. Juan de San Antonio: Barcinone quoque in cele¬ 
bri Bibliotheca Domini Raymundi Dalmasea aliud extabst exemplar M. S. idiomate 

(1) Una de las primeras impresiones del original latino de las Revelaciones de la Beata 
Àngela, dictadaa por ella à su confesor Fr. Arnaldo, de la Orden de Menores, se hizo 
en Toledo, en 1505, iutsu Reveren dit simi D. domini Froncitci Xr meneu eiusaem civitatít 
archicpiscofi. (Pérez Pastor, La Imprenta en Toledo^ Madrid, 1887, n.° 33, pàgs. a6 y 27. 

No se contentó con esto el cardenal Cisneros. En mayo de 1510 «pareció, con otroe 
Tratados, la versión castellana impresa «en la emperial cindad de Toledo por mandado del 
reverendissimo sefior don Cray Fraocisco Ximenez, cardenal de Espafia e Arçobispo de la 
santa yglesia de Toledo. (Pérez Pastor, o. c., n.° 40, pàgs. 29 y 30.) Esta edición es la misma 
que Haebler poso eqoivocadamente entre los incunables (V. Bibliografia Ibbiea del 
tiglo XV , 1903, n.° 555, pàg. 264). El ejemplar que vi en la Biblioteca de San Isidro de 
Madrid (antiguo Colegio Imperial de la Compafiía de Jesús), el mismo que Hidalgo y Haebler 
examinaron, està falto de titulo y de la Tabla, que van al principio, y de los Tratados que 
•iguen al Libro de Santa Àngela, en la edición de 151è, y esto indujo à error à Haebler, 
el cual, por otra parte, confiesa que ha vacilado en ponerlo entre los incunables. Un examen 
comparàtivo del ejemplar de la Biblioteca de San Isidro con la edición de 1510, descrita 
por Pérez Pastor à vista del ejemplar de la Biblioteca de la Universidad Central, le hubiera 
demostrado que se trataba de ona misma edición, completa en este segundo y falta en el 
primero. 

El lema transcrito en catalàn dice así en ambas edicionez toledanas: «ítem alia die cum 
dicebalur missa, inter alia multa que vidi, apparuit mihi beat us Franciscus, totus gloriosos, 
salutationem consuetam offerens, que est iata: Pax al (is simi iecum sit . Salutat autem semper 
voce piissima, humillima, gratiosa et affectuosas (cap. 49, fol. xxxiii, b). — «Otra vez, en 
tan to que se dezia la missa, entre otras cosas muebas que vi, aparesciome el bienaventurado 
sant Francisco, todo glorioso, ofrcsciendome la salutadon acostumbrada, la qual es esta: 
•La paz del muy alto sea contigo > Ca siempre acostumbra el saludar con una boz muy 
piadosa e muy humil de, affectuosa e graciosa. > (cap. 49, fol. XLV, a). 

Volvió à imprimirse la versión castellana de Toledo en València, afio 1596, junto al 
molino de Rovella, mandada nconocer y emendor par el Patriarca Arçabispa dt València. 
De esta rara edición hay un ejemplar, procedente del antiguo convento de Capuchinos de 
Barbastro, en la biblioteca del Convento de la misma Orden de Sarrià (Barcelona). 


Digitized by 


Gooole 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 




— 14 — 

Principatus Catalunieosis, una cum aliia pietatia opuaculia in fol. (i). El titulo de 
la veraión catalana ca el aiguiente: Lo libre deies Revelations de Sancta Àngela de 
Fulgino. Concluyc en el folio 88 r 2 aai: «Ffonch comenaat de trelladar lo preaent 
libre per fra Johan Genover, e no podent-lo acabar empetxat per infirmitat, apres 
lo reverend pare ffrare Benet Sant Johan prior lo mana continuar e acabar a fra 
{Benejam? (2), qui era hostaler, lo qual cuytadament lo acaba per quant lo de qui 
era lo original lo cuytave de cobrar, eper la ocupaciodel ofici en queerapoaatno 
si pogue axi mirar com tan excellentobre requeria. Ffonch acabat diluns festa de 

Tradujo de nuevo este libro de latín en romance castellano, à la tierna edad de doce 4 
trece afioi, la nilla dofia F ran cuca de los Ríos, dedicàndolo 4 la reina dona Isabel de Bor- 
bón. Lo imprímid en Madrid Juan de la Cuesta, atto 1618. (V. Pérez Pastor, Bibliografia 
madrile **, Parte 2 *, Madrid, 1906, n.° 1519, pàgs. 441 J 44*0 

De lo popular que en otros tiempos fué el libro de esta santa viuda y Hennana de la 
Tercera Orden, 4a idea el opdsculo del actual Vicario General de Foligno, Mona. Faloci 
Pulignani, Saggio bibliografies sulla vi/a i sugli scritti delia Beata Àngela 9 Foligno, Sga- 
riglia, 1889, en 16.*, 64 pàginas. 

(1) Joan. a S. Antonio, Salmantino, Bibliotheca Universa Franciscana, Matriti, Typogr. 
Causae V. Matris de Agredí, 1732, vol. I, p4g. 8. 

(2) Està raspado el nombre. Parece que dice Benejam, y es muy probable que sea 
aquel Fr. Pedro Benejan, de quien habla el P. Fr. José de Sigüenza, en au Historia de la 
Orden de San Jerónimo. (N >eva Biblioteca de Autores Espafioles bajo la direcqón del 
Excmo. Sr. D. Marcelino Meoéndex y Pelayo.) Historia de la Orden de San Jerónimo, por 
Fr. José de Sigüenza, a.n edición, publicada por D. Juan Catalina y Gsrcia, de la Real 
Acadèmia de la Historia, tomo I, Madrid, BaiUy-Baillière é Hijos, 1907. El capitulo XXX del 
libro VI, pàgs. 498-501, està consagrado à él: La vida de Fr. Fedto Benejan Prior del adsmo 
morraslerio de la Afurta de Bareelona. Entre otras cosas dice (pàg. 499, col. i.*j: «En 
aiendo Sacerdote le maodó el Prior que tuviesse eargo de bospedar los que venian, y junta- 
mente fuesse portero.» «...començaron a respetarle unos y otros, hazíendo no poco caso de aus 
consejos, y amandole por su trato tan noble y tan hidalgo; que, aunque Catalan, no era corto. 
Los Duques de Cardona, y los Condes de Prades 1? respetauan como a padre, pedianle 
parecer en todos sus negocio*, y dauanlos por acertados en siguiendo su conaejo. Los Cato- 
licos Reyes don Fernando y dofia Isabel, tuuieron noticia del marco, y virtud del frayle, 
hablaronle por vexes y estimaronle en mucho. Mandauanle yr a su Palacio, entraua has ta 
donde estauan en sus retretes, haxianle sentar a su lado, y gustauan oyrle hablar cosas de 
Dios, porque las dezia con tanta fuerça y viueza de espiritu que loa mouia a deuocion», etc. 
sEn el trienio que gouerno su casa fue a ella el Emperador Carlos quinto, estuuo allí 
la semana santa, y gustando de la santa conuersacion de tantos sieruos de Dios, se detuuo 
basta el Domiogo de Quasimodo. Habló con este santo varon algunas vexes, y estimole en lo 
que era razon y por su respeto confirmo todos los priuilegioa y mercedes que los Reyes 
Catolicos sus aguelos auian dado al conuento.» 

Fr. Pedro Benejan murió en 1520 (pàg. 500). «Compuso un libro del modo de estar, y 
celebrar el oficio diuino, y de todas las cerimonias que tiene nuestra santa orden.» Se im- 
primió en 1515 cn Zaragoza, y de éi hace menciòn el distinguido bibliógrafo aragonès don 
Juan M. Sàncbes en su Desiderata sobre Impresores y libros impresos en Aragón en el si - 
glo XV/, Madrid, 1908, Imprenta Alemana, pàg. 113. Ninguna de las otras obraa que escri- 
bió salió à luz «por el descuydo dc esta religión ó por su modèstia, como se han quedado 
en lo obscuro otras cien cosas» (pàgs. 500 y 501). 



Digitized by 


Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 


Sant Climent .9. ix kls. decerabris anno a nat. dni. Millesirao Quadríngentcsimo 
Octuagesimo Nono... En la casa o cenobi hermita del glorios doctor c parc sant 
Geronim, apellat Vallis Bethlem alias deia Murtha (i). Deo graciss.s El lema està 
en el capitulo XXXII: De la quarta visio e consolacio sobre los dits fills spirituals 
en la qual per mossenyer sant Ffrancesch fonch loat lo llur proposil de pobretat, 
fol. 37 v 3 à 38 r i dc la numcración antigua del Libre de les Revelations, 
y 88 à 89 dc la numeración mas moderna de todo cl manuscrito, en cl cual hay 
otros tratados). 

La versión es anterior, pues en el Inventario de la Reina doüa Maria ( 1438) (2), 
figura ya lo Libre e doctrina de la molt virtuosa dona Santa Àngela de Fulgino. 
En el manuscrito 2 1-3-4 de la Umvcrsidad dc Barcelona hay un arreglo ó parte 
del mismo libro, entre unos opú9culos de SaQ Pedro Pascual, al fin de uno de los 
cuales, en el íolio 1 70 v, se lee: «Fíon spleguat de ascriura per mi Johan Ferran- 
dez scrivent en Barchelona dimecres a xxv de juny en la dita ciutat de Barchelo- 
na mccccxxxviii.» A continuaciòn viene, con letra del mismo copista, el de Santa 
Àngela con este titulo: Comensa lo prolech de la vida de sancta Angelina, la qual 
scrivi lo seu confesor ensemps ab la sua vida . 

Es curioso ver à San Francisco en esta aparición usando el mismo saludo que 
empleaba en vida, y que encomendó é sus hijos en el Test&mento como revelado 
por el Senor: «Salutationem hanc revclavit mihi Dominus,ut diceremus: Do mi nus 
det tibi pacem,*—In omni praedicatione sua—cscribe Celano,—priusquam conve- 
nientibus proponeret verbum Dei,pacem imprecabatur dicens: Dominus det vobis 
pacem. Hanc viris et mulieribus, hanc obviis et obviantibus semper devotissime 
nuntiabat. Propterea multi, qui pacem oderant pariter et salutem, Domino coope- 
rante, pacem amplexati sunt toto corde, facti et ipsi filii pacis et aamuli salutis 
aeternae» (1 Cel., n.° 2 3). Y que esta paz, traída del cielo por el Príncipe de la 
Pas, la cual anunciamos los sacerdotes en el canon de la misa, la tenia San 
Francisco no sólo en los labios, sino muy entrafiada consigo mismo, lo demues- 
tra, entre otros casos, aquella reconciliación del Obispo y el Podestà de Asis, 
que no se querian bien, lograda por San Francisco, por medio de las Laudes de 
las criaturas 6 Canto del sol , cantado por sus hijos, con la nueva estrofa que 
para aquella ocasión compuso el buen Padre en el lecho del dolor: 

Laudato si, mi Signore, 

per quilli ke perdonano per lo to amore 

et sostengo infirmitate e tribulatione. 

Bcati quilli ke le sosterranno in pace, 
ka da te, altissimo, sirano incoronati. 

2 . Los textos que siguen à las palabras de la Beata Àngela, se han sacado de 
la versión catalana de la leyenda de San Francisco que figura en la cèlebre 
Legenda 6 Legendae Sanctorum del Beato Jacobo de Varazze ó Voragine, O. P. t 
conocida més tarde con los nombres de Legenda aurea y Flores 6 Flos sancto - 


(1) Sobre la fundaciòn del menasteric de San Gerònimo eUl valle de Belem , que llamam 
agera la Mur ta de Bareelana, trata el cap. II, del libro III, pàg. 294. «Tic nen una hoa- 
pederia de las mejores que hay en toda esta religtou, aunque las ay muy buenas, donde ay 
tan to exercicio de hospitalidad » (pàg. 297). «En aquel conuento uno de los impor tantes 
oficios era axnparar los pobres, y hazerles toda caridad» (pàg. 483, cap. XXIII de libro IV). 

(2) «Inventari dels libres de Dona Maria Reyna d Aragó e de les Sicilies» (Recull de 
textes catalans antichs, vol. VIII), Barcelona «La Acadèmica», 1907, n.° 26, pàg. 14. 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



— i6 — 

rum. Carecemos de una edición crítica de esta compilación y todavia està por 
fijar el verdadero texto que compuao en el siglo xm el bieoavcnturado arzobispo 
de Gènova. La edición moderna del Dr. Graeaae (i) ea defectuosa. Teodoro Wyxe- 
wa (2) cxaminó algunos manuscritos latinos y à vista de ellos publicó en 1902 
su versión francesa de la Leyenda de oro, cxenta, cn lo que cabe, de interpola- 
ciones, aunque haciendo una excepción simpàtica con las leyendas de San Fran- 
cisco y de Santa Isabel de Hungría que los manuscritos més antiguos no traen 
més que por via de apéodice, entre las Legendat a quibusdam aliis tuperaddi - 
tat (3;. Parece, pues, que Voragine no es el autor de la leyenda de San Francisco, 
é él atribuïda hasta nuestros días. 

Es extrano que no haya tenido en cuenta este dato el P. Baumgartner, capu- 
chino (4), cn su interesantc trabajo acerca de las füentes de esta Leyenda de San 
Francisco (5). Partiendo del supuesto de que es obra de Voragine, trata de fijar 
aproximadamente, por el estudio de las fuentes dc la leyenda de San Francisco, 
los aàos en que este escritor compuso su Legenda sanctomm y aun la de San 
Francisco (6) y corrige la fecha de 1250, sefialada como término de la composición 


(1) Th. Graesse, Iocobia Voragim Legenda aurta % 1846. Reimpresa en Breslau en 1890. 

(2) Teodor de Wyzewa, Lt bUnkenrtux Jaeqnes dt Voragim . La Legmde dorét , tra¬ 
duí te du latin d'après les plus anciens manuscrits, avec une introduction. des notes... Paris, 
Perrrn et Cm, 1902, en 8.°, xxvm-748 péginaa y grabado de una miniatura de un manus- 
crito francès de la Leyenda de oro existente en la Biblioteca Nacional de Parts (siglo xv). 
Ouvrage couronnt par PAcadémie française. Alio 1909: cinquième mille.— La versión de 
Wjntwa es superior é la del canónigo Roze, París, Rouveyre, 1902, y é la de Gustavo 
Brunet, publicada en 1848, y reimpresa en 1906 por la casa Garnier. 

( 3 ) Wyzewa, o. c., pég. XXVII y 561 nota.—Johanoes Jòrgensen, Saint Framçois 
<f Assise, sa vie et son otuvre , traduïts du danois par T. de Wyzewa, Paris, Perrio, 1909, 
pég. C de la Introducción, en que Wyzewa corrige al autor danès, que da como de Voragine 
la leyenda de San Francisco, «nserta en su compilación.—«La rivalité des ordres domimcains 
et franciscaint — escribe Wyzewa, — aura, èvidemment, empéché le vénérable Frere Prè- 
cheur d’admetlre dans sa Légende le Pauvre d'Assise.» (La Légende dorét, pég. 561, nota.) 
En contra del sentir de Wyzewa estén los nombres de Bartolomé de Trento, Vicente de 
Beauvais, Pedro Calo y San Antonino, Predicadores todos ellos, que escribieron de San 
Francisco. La selección de Leyendas obedecería frecueniemente en los compiladores y copií- 
tas é gustos particulares. Así se explica que en el códice A. 564 de Rouen, (V. Amaleefa 
Bollandiana, XXIII (1904), pégs. 147 y 148), en que hay una Legenda sanctomm snè 
compendio a quodam fratre tradita, escrita en el siglo xm, y extractada de la de J eco bo de 
Varazze, falte la Leyenda de San Fremeiseo, y estén la de San Antonio de Padua y la de 
Santa Isabel de Hungría. 

(4) P. Dr. Ephrem Baumgartner, O. M. Cap., Etne Quellenstudie uur Framiskutlegen- 
de des Jacobus de Voragine , Ord. Praed\ (Extractum ex Pertodico Arcksvum Franciscanum 
Historicum , Quaracchi, presso Firence, 1909, 1 5 péginaa, número de enero de 1909, pàgi¬ 
nes 17-30. 

(5) 1 8 «...über die Quellen, nach denea Jakob seine Franaiskuslegende verfasat haL> 

(6) Pég. 19 ... weon wir die Eatstebnngsseit der goldenen Legende in die Jakra 
rwischen 1244 bis 1264 verlegen. Dats diese Annahsae auf Richtigkeit beruhe, wird die 
folgende Quellenuntersuchung lehren.— Pég. 30 ... und so wird Jakob seine FraazUkusle- 
gende Ende 1263 oder Asfang 1264 verfasst haben. 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



— 17 — 


total por el P. Hil&rín Felder de Luzerna, capuchino (i). La ingenioaa argumen- 
tación del P. Baumgartner cae por au base y la fecha indicada por el P. Felder 
no anda tan lejoa de la de 125$, aeòalada por Wyzcwa (2), eomo la de 1264 
que quiere establecer el P. Baumgartner, fundado, de méa é més, cn el dèbil fun- 
damento de que una de las fuentea de la Legenda de San Francisco, es la Legenda 
major de San Buenavcntura, aprobada en 1263. 

3. Sea quien fuerc el compilador de esta Leyenda, ello es que acudió à laa 
mejores fuentea, y ya se adelantó Sabatier é decir que a resumió con exactitud las 
primitivas leyendas, seüaladamente la Segunda de Celano* (3), el primer bió- 
grafo del Santo. 

£1 docto bolandista y franciecanizante P. Van Ortroy, S. J., indicó incidental- 
mente algunas íuentes en au edición del Tractatus de Miraculis, de Tomés de 
Celano (4). El P. Lemmens, O. M., laa preciaó brevemente en su estudio Testi¬ 
monia minora saeculi XIII de S. P. Francisco (5), y con las concluaionea de 
dicho Padre han coincidido las del P. Baumgartner (6} cn el trabajo de especia- 
lización ya citado. 

He aquí las fuentea que utilizó el anónimo compilador de la Leyenda fran¬ 
ciscana: 

1/ La Legenda ad usum chori (ca. 1230), dispucsta por Tomés de Celano 
para los oficioa corales (7) y sacada de su Legenda prima (8), escrita é rafz de la 


(1) Hiemach w&re die Aosicht P. Dr. Hilarin Felder, Gesckukte der wis sense ha ftlicken 
Studien in Ftansiskanerordcn bu mm die Afitie des /?. Iahrkundtrts, Freiburg i. B. 1904, 28, 
Anm. I, su korrigieren, der deu Termin der Abfassung auf c. 1250 ansetxt (o. c., pég. 30, 
nota 3). 

(2) Wyzewa, o. c., pig. xu. 

(3) P. Sabatier, Vie de St. François d'Assise , Paris, Fischbachcr, 1894, pég. cxxvi. 

(4) Analecta Bollandúma 9 XVIII (1899), pég. 93, n.° 5, pégs. 98-99. 

(5) Arcktvum Franc. Hist. % I (1907), pég. 266. 

(6) Baumgartner, o. c., pég. 19, nota 3 y pég. 30. 

(7) Dió noticia de raiios códices en que ae balla esta Leyenda litúrgica, el P. Van 
Ortroy, La Ligende de S. François el As sis e dite « Legenda irisem sociorum », Bruxellcs, 1900, 
pég. 137. (Extracto de Anal . Bolleusd., tomo XIX) y la eacó é luz por primera Tes el P. Lem- 
mens (Rxcerfla Celanensia. Vi tac tres S. Patris sas cul. XIII composiiae. —Quaracchi, 1901, 
pégs 71 é 90. 

(8) Al M. R. P. Eduardo d’Àleoçon, Archirero general de los capuchinos, somoa 
deudores de la edición crítica, acaso definitiva, de las Leyendas de San Francisco, escrites 
por Tomés de Celano: S. Ftancisci Assis. Vila et miracula ... auctore Fr . Tkoma de Cela - 
no. Romae, 1906, Desclée. La improTisada edición del aTenturero pastor anglicano 
R. H. G. Rosedale St. Francïs of Assisi accordimg to Brothcr TÀomos of Celano .. Lon- 
don, 1904, Dent, es paleogréficamente detestable. 

Entre los varios manuscritos de la Legenda prima ha escogido el P. Eduardo como base 
para au edición el que se conserra en el Archiro de la Corooa de Aragón, deacubierto por el 
llorado P. Denifle, O. P., en au Tiaje é Espafia y aef alado como el més antiguo. Die dítesie 
Us . der ersten ven Tkomas de Celano ver/assten Vita sckeint mir die bisker niekt bekannte im 
Archtve de la Corona do Aragón, AbiÀlg. Ripoll n. 41 , in Barcelona su sein. Si reicAt in die 
erste Hdlfte oder wmigstens in die Mitie des ij. Jhs. turück. (Archir fur Kirchcng es c h ichte 
and Litteratur dea Mittelalters, Berlín, I (1885) pég. 148, n.°4.) Ya en elaiglo xui, en que 

3 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 


— i8 — 


canonización del Santo, esto es, é los dos afios de su feliz trénsito, por mandato 
del papa Gregorio IX, el amigo Intimo del Povarallo. 

2* La Legendasecunda, escrita por Celano (i 24$- 1347), con los documentos 
y noticias que le dieron los compafieros més allegados al Santo, por mandamiento 
del Ministro General Crescencio de Jesi y del Capitulo celebrado en Gènova 
en 1244. 

3. " El Tractatu* Miraculorum, escrito asimiamo por Celano de orden del 
Beato Juan de Parma (ia$o), sucesor de Crescencio en ei oficio de Ministro 
General (1). 

4. * {La Legenda major de San Buenaventura? aprobada por el Capitulo Gene¬ 
ral de Pisa en 20 de mayo de 1363 (2). El P. Lemmens y el P. Baumgartner afia- 
den esta cuarta fuente, y realmente lo es de la mayor parte de los relatos sefia- 
lados por el P. Baumgartner (pégs. 27, 28, 29). Sin embargo es significativoque 
cabalmente sean éstos los que se echen de menos en la versión catalana, y no 
solo en ella sino en dos códices latinos que be consultado:el 105, del Archivo de 
la S. 1 . Catedral de Barcelona, y el 69 del Mu&co Episcopal de Vich (aiglosxivyxv). 
El primcro es de mcdiados del siglo xiv, rcgalado à la Sede de Barcelona,en 1360, 
por el beneficiado de ella Guillermo de Muntells, según una nota de aquel tiempo 
que va al írente. La vida de San Francisco esté entre las De Crispo ei Gayo y De 

se escribió, pertenecía al monasterio de Benedictinos de Sanis Maria de Ripoll, donde se 
leía é la mesa en público reíectorio, segén resa nna nou ó espede de titulo, transcrito por 
el Dr. R udolí Beer: DU Handsckriftm des klosters Sent* Moria dt Ripoll , II, Wien, 1908. 
(Sitxungsberichte Kais. Akademie der Wissenschaíten in Wien Philosophisch-Historische 
klaase, 155 Bsnd, 3 Abhandluug) pàg. 4a: Iste liber al dt penis Infemalihus et Barlaam ei 
vita beati Brendani et de vits et de Miraemüs sondi patris Frmncisci et debet manen in arma- 
río elaustri inferiori et deies legere in refeetorío Vi tom sondi Fremcitei. EsU noU se h«iu 
al folio 2 v 2. 

Podria ser que, dada la amisUd que en el viaje é Italia trabó con Fr. Elías noestro 
cèlebre obispo D. Lucas de Tuy, trajera de allí algén códice de la Legenda prima , regalado 
por el viro sanctissimo fratre Helià sueeessore beotissimi patris Francisci , elogio que se lee 
en el libro contra los Albigenses, compuesto por el Tudense cinco afios después de la 
muerte de San Francisco. Lo derto es, y ya lo advirtió el P. E. d’Alençon, o. c., pég. xxvi l, 
que D. Lucas ciu literalmente varios pasajes de la vida de San Francisco que corresponden 
é la Legenda prima de Celano. 

(1) Del Tr asta tus Miraculorum sólo se conoce un manuscrito completo descubierto 
no ha muchos afios por el Rvmo. P. Luis Antonio de Porrentruy, O. M. Cap, y adquirido 
para el Museo Franciscano de los Capuchinos de Marsella. A visu de él han hecho sua 
edidones el P. Van Ortroy y el P. E. d’Alençon. En un invenUrío del siglo xnr, del Mo- 
naaterio de Clarisas de Pedralbes, del cual doy luego noticia més amplia, figura: Ítem Ilibro 
de miracles de sent Francesck , que probablemente no seria otro que el de Celano. (V. Sor 
Eularia de Ansisu, Fulles Històriques del Real Monestir de Santa Maria de Pedralbes pég. 83, 
Sarrià (Barcelona), Establecimiento tipogràfico de F. X. Altés, 1897.) 

(2) Seraphici Doctoris S. Bonaventurae legendae duae de viu S. Francisd Seraphid 
ediue a PP. Collegii S. Bonaventurae. Quaracchi, 1898.—Dos códices de la Legenda major 
descubrió en su viaje é Kspafla el malogrado P. Fanna, O. M., uno en la biblioteca Colom- 
bina y otro en la Capitular de Toledo (V. Opera S. Bonav., tomo VIII, pég. LXXX1X. Codi- 
ces non collati, néms. 44 y 76) é los cuales ha de afiadirse el del Archivo de la Corona de 
Aragón procedente de Ripoll (cód. 121, siglo Xiv), registrado por Beer, o. c., pég. 98 y 99. 


Digitized by 



Original from 

UN1VERSITY0F CALIFÒRNIA 



19 — 


sonet a Ptlogia, folios cccm a 2 é cccvi b 2. Acaba, como la veraión catalana, con 
el milagro del paralitico: hoc signo sanctus Fianci seus suas literas cogsignare(sic) 
solitus erat (1). Aaí concluye también el manuacrito de Vich, y en amboa, como 
en la veraión catalana, que debió de hacerae aobrc alguno de eata familia, al rela¬ 
to que comienza: Coronant magnam fieri prohibcbat, aigue aquel otro Transeünts 
aüquando viro Deiper Apuliam, faltando, por conaiguiente, I08 relatoa interme- 
dioa que traen de ordinario laa ediciones impresas, todoa elloa aacadoa de San 
Buenaventura. {No aerén, por ventura, interpolacionea poateriorea? 

Y no aólo la familia catalana de manuacritoa latinoa y en lengua vulgar favorece 
eata conjetura, sino también la caatcllana, à lo menoa en parte, pues, aegún nota 
que me envia el oficial del Muaeo Briténico de Londrca, M. G. F. Barwick, en el 
ejemplar de la Leyenda de los sanctos ó Flos sanctorum castellano que allí ae con¬ 
serva, incunable imprcao, aegún Haebler, en Burgos, por Juan de Burgos (2), la 
leyenda de San Francisco concluye de la miama manera, omitiendo loa últimoa 
milagroa atribuídos é San Buenaventura: «Mas siemprc quedo aquella aefial de la 
cruz sobre el lugar: ca sant Francisco solia poner esta sefial en sua letraaquando 
quier que algo cscrevia* [fol. cxcii, verso]. En cambio estén estas adiciones en 
aquella otra peregrina edición castellana descrita por Gallardo (3), de lacual aólo 
ae conoce el ejemplar que poaee el anticuariode Munich, D. Luia Roaentha! (4), 
quien me ha enviado copia del final: «E loa otroa rrogaua muy deuotamente a sant 
Francisco que lo quiaieae librar, e el miamo lo rrogo e quanto pudo con el cora- 
çon; e ahe a do andaua cl dicho frayre por la fondura del agua asy como aobre la 


(1) En laa ediciones impresas, é este final del relato de uo milagro que el compilador 
tomó del Tractatus miraculorum , de Celano, siguen otros cuatro milagros sacados de la 
Legenda major de San Buenaventara, y el àltimo, el de Fr. Jacobo de Rieti, salvado de laa 
aguas por San Francisco, termina asi: «... vestimenta antem eius madida non sant nec aqae 
gutta prgximavit ad tanicam.» (Edición de Venecià, per magistrum Chiutophorum Arnol- 
dum. anno domini 1478 vivente duce Andrea Vendramino.) El manuacrito de Klosternen- 
burg, estudiado por el P. Van Ortroy, acaba como la edición de Venecià. (V. Anal Bolland ., 
XVIII, pàg. 93, nota 3.) En la misma forma termina la Leyenda de San Francisco del 
Legendario compuesto por Pedro Calo, O. P., que floreció en el primer tercio del aiglo xtv. 
(V. Albert Poncelet, Li Ligtndier de Pierre Calo en Analeeta Bollandiana , tomo XXIX, 
(1910), fascícnlos I y II (20 avríl), pàg. 97, n 0 307.) 

(2) Haebler, Bibliografia Ibérica del siglo XV y pég. 339. De eata edición sólo se conooe 
el ejemplar del Muaeo Britànico, por desgracia, incompleto. 

(3) José Gallardo, Rnsayo de una Biblioteca EspaMola de libros raros y curiosos ... 
tomo I, Madrid, Rivadeneyra, 1863, pàg. 814, n.° 742. «Si hemoa de juxgar— dice Gallar¬ 
do,—por lo rudo de loa caracteres, la clase del papel y otras sefialea, no vacilaremoa en 
declararia una de laa primeras impresiones hechaa en Espalla.» 

(4) Ludwig Rosenthal, Incunables espagnols % Catalogue 137, s. a. (1909), pàgs. 6 y 7 
Ejemplar único vendido por el librero de Madrid, D. Pedro Vindel, al anticuario de Mu- 
nicb, Sr. Rosenthal. No lo menciona Haebler en su Bibliografia. Sin lugar ni afio de im- 
prcsión. Haebler cree que ae imprimió cs. 1480 en Huete por Alvaro de Castro ó en Zamora 
por Centenera.— La Biblioteca del Escorial guarda un códice de una versión castellana del 
Flos sanctorum con laa armas de los Reyes Católicos «manifestando aaí que sino se tradujo 
por so mandato, la copia se hiso para Dofia Isabel, como prueba la inscripción Regine digne 
que ae lee sobre laa flechas...» (José Amador de los Ríos, Historia critica de la literatura 
es/aAolo t tomo VI, pàg. 4 $ t Madrid, 1865.) 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



20 


tierra seca; e tornado au varca vinosc con ella ala rríbera e aai quiao Dioa que aun 
loa vestidos no ae mojaron.» 

Béatame por el momento apuntar eatoa datos. El estudio directo de loa manua- 
crito8 méa antiguoa rcsolverà quizà laa doa cuestionea sobre la patemidad de 
la Leyenda y la íljación del texto. El P. Baumgartner (i ) ha hecho su estudio de 
las fuentes sobre la edición impresa en Basilea por Nicolàs Kesler a. 1486. Ante¬ 
rior à ella es la de Cristóbal Arnoldo, de Venecià, 1478, que he consultado, y trac 
las interpolaciones y adiciones que he visto ya en un manuscrito del siglo xnr 
que se conserva en la Biblioteca Universitaris de Barcelona (2). 

Resulta, pues, que la Leyenda interpolada en la compilación de Voragine se 
deriva de las de Celano y puede conjeturarse que se compuso en el siglo xm. Es, 
4 todas luces, anterior al cicló legendmrio, representado principalmente por los 
manuscrítos miscelineos del Speatlum perfectionia (3), Actua B. Ftanciaci et so- 
ciorum ejus (4), original de I Fi or et ti, etc. 

4* Mg. 44 de la Biblioteca Nacional de Paris (siglo xiv). 

Indicado por D. Eugenio de Ochoa ($) y descrito por el Sr. Morel Fatio (6). En 
vitela: 320 X 232 milímctros. Perteneció al arzobispo de Reims, Carlos Mauricio 
Le Tellier (7), que lo regaló al Rey de Francia en diciembre de 1700 con casi 
todos sus manuscrítos, entre ellos otro de origen catalàn, que contiene varias 
cartas de los consellera de Barcelona dirígidas 4 Felipe IV, al Conde Duque de 
Olivares, al Cardenal Antonio Barbcrini, al Rey de Portugal, al Cardenal Richelieu, 
al P. Bernardino de Manlleu, capuchino y 4 doòa Dorotea de Àustria, religiosa de 
Santa Clara de las Descalzas Reales de Madrid. 

La vida de San Francisco se halla entre la de Sent Leodeguari y la de Senta 
Pelagia . Comienza al folio 214 b 2 (de la foliación moderna): De sent Ftanceac .— 
Francesc ac nom Johan primerament mes apres se fe apelar Francesc... | 
(fol. 215 a i): Francesc fo seruent e amic... | [fol. 218 b 1]: e ab aytal senyal solia 
sent Francés senyar les sues letres. 

(1) O. c., pàg. 19. 

(2) Códice 20-3-11, en pergamino, 4 dos columnas. Titulo: «Inctpiunt vite sanctonua 
anree fratris Petrí de ordine predicatonim » Di Sencto Ftsmciue % October, fol. II v 4 fol. vn v. 
«... vestimenta sutem eius madidata non sunt nec aque gutta cognovit ad tonicam.» No es el 
Legtsdario de Pedro de Calo, cono podria parecer 4 primera vista por el títnlo, sino el de 
Voragine. Parecido títnlo lleva el mannscrito de Cambridge, copiado en 1299: Viu semcterum 
auru compilats a quedem FrcUrt Predscatore , (Alb. Poncelet, 1 . c., pàg. 27, nota a.) 

(3) Sfeculum perfectionu y edidit P. Sabatier, Paris, Fitchacber, 1898. (Ceütcüen dt 
documents peur Vkistein ttligitust et iittírasre du meytm àgt y tomo I.) 

(4) Actus B. Francisei it secierum e/ms 9 edidit P. Sabatier, Paris, 1902. (ColUcüen , 
tomo IV.) 

(5) CatAlogo rasonsdo de los manmcrïtoa espafioles ezistentes en la Biblioteca Real 
de París, seguido de on suplemento que contiene los de las otras tres Bibliotecas públicaa 
(del Arsenal, de Santa Genoveva y Maxarina). París, en la Imprenta Real, 1844, pàg. 40. 
En la pfgina 24 da noticia de otto códice del siglo XV mny mal conservado y mny incom- 
pleto. En La pàgina 25 hace mención de otro del siglo xvi. 

(6) Catalogne des Mannscríu Espagnols et des Mannscrits Portngais de la Bibliothèqne 
Nationale de Paris.—Parit* 1892, Imprimerie National©, pàg. 4S. n. 127. 

(7) Morel Fatio (A.) o. c. pàg. vn. 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OECALIFORNJA 



21 — 


M s. 21 - 2-18 de la Biblioteca Universitària de Barcelona (tiglos xiv-xv). 

En pergamino y papel; 212 X 280 milímetros, 286 folios numerados, é dot 
coluranas; capitales y tituloa en letra encarnada. — Balaguer y Merino publicà un 
fragmento de eate códice y el correspondiente de la edición de Amorós, 1524. 
V. La traducció catalana del *Flos Sanctorum», comparada per medi de do* dife¬ 
rent* textos, en la Revue de* langues romanes, tomo XIX (1881), pàgs. ç 6-60. 

La vida de San Francisco està entre la de sent Jeronim y la de sant Luch.— 
(Fol. ccxxxvim b 1]: Del nom de sant ffrançts,— Ffronces hac nom Johan primera¬ 
ment, mes apres se fe apelar Ffrances... | [col. 2): De sant ffrancès. — Ffrancès 
servent e amich del altisme. E nasch en la Ciotat de Cia... | [fol. ccxxxxm b i]:E 
ab tal senyal solia sant francès senyar les sues letres. 

Suprime algunos pasajes de la vida de San Francisco que traen los otros 
manuscritos, y la copia no es muy esmerada. 

Ms. N-111-5 de la Biblioteca del Escorial (tigio xiv). 

Lo menciona el Sr. Massó y Torrents (1), à quien debo la siguiente descrip- 
ción: 272 X 180 milímetros; en pergamino, é dos columnas, letra del siglo xiv, 
capitales sencillas, títulos encarnados, de ccxli folios numerados, excepto los 
dos primeros y el último. 

La vida de San Francisco està entre la de Sent Leodoguer y la de Santa Pelagia . 
Suprime las etimologfas del nombre de San Francisco. Al folio 184 b 2: De sent 
Ftancesch .—Francesch fo seruent e amich del altisme e nasch enla ciutat de Sis e 
fo mercader, uisch uanament al segle... | [fol. 187 b 2]: E ab aytal senyal solia 
sent Francesc segelar ses letres. 

Ms. del Museo Episcopal de Vlch (tigio xv). 

Descrito por el Sr. Massó y Torrents en la Revista de bibliografia catalana, 
lugar citado (Manuscrits catalans de WcAJ, pàgs. 240-243. Procede del Archivo 
de la Catedral y ya el piadoso P. Domenec, O. P., se sirvió de él para las vidas de 
San Luciano y San Marciano, y de Fr. Bernardo Calvón, obispo de Vich (2). 

Hàllase la vida de San Francisco entre las de sent Leodeguari y Santa Pelagia . 
Al tolio cccxli a 1: De la interpretació del nom, — Fransesch ach nom johan pri¬ 
merament mas apres se feu appellar iranseseh... | [a 2): De la vida de sent FTan- 


(1) Revista de bibliografia catalana, any segon (1902) Barcelona, «L'Avenç», pàg. 243. 

(2) Historia general de lot Santot y varonet illvstres en tantidad del Principado de 
Catalufia, compuesta por el R. P. F. Antonio Vicente Domenec, Theologo y Predicador de 
la Orden del Padre Santo Domingo, Catalan de nacion... Barcelona, 1602, fol. 99 v.°: 

Vida de San Lsteiana, y San Marciana , martyres de la ciudod de Vigue, y la inuencion 
de sus santes reliquias: 

«Hase tacado de lot breniarioc del Obiepedo de Vique, y también de nn Flot Sanctorum 
antiquissimo escrito de mano en lengoa Limoeina, y de vna escriptura mny antiga de mano 
qie esta en el Archivo de la Catredal de la dicha dndad, y es del tenor siguiente.» 

Vida del bienanenturada den fray Bemarda Calmen, Religiosa de la Orden de Cistely 
Oòispa de Vigue, Canfesar. (fol. 11, libro 2.°, r.) <•„> tambien de vn Flat Santamm escrita 
de mana antiguissima.» 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



cesch. — Fransesch fo servent e amich del altisme e nasch en la Ciutat de Cis e fo 
mercader e uisch vanament en lo segla entro que fo en adat dc xxx (sic) anys... | 
[fol. cccxlvi b 2\: e ab aytal senyal solia senyalar sent Fransesch les suas letr[e]s. 

Mi. del Monasterio de Pedralbes (Barcelona, sigio xiv). 

Pocos días antes de la muerte de la Reina de Aragón dofia Elisenda (19 de 
julio de 1 364), la Abadesa del Real Monasterio de Santa Maria de Pedralbes, Sor 
Sibilia de Caixans, mandó hacer un inventario de lo que poseía el Monasterio, y 
en él figuran: 

Ítem 11 flors sanctorum qm son en romanç 
Ítem I flors sanctorum qui es en leUi (1). 

He examinado, gracias é la amabilidad de Sor Eulalia de Anzizu, las cuatro 
hojas que sc conservan de uno dc los flos sanctorum c atala nes, correspondientes 
à los folios clxxiiii y clxxvii. Contienen parte de la vida de San León Papa, y 
casi toda ia de San Pedro. Està escrito à dos columnas; títulos encarnados y dos 
letras iniciales, una roja y otra azul. La vida de San Pedro comienza así: 
(tol. clxxiiii r, col. 2): Pere hac .111. noms. cor ell fo apeliat Simon barjona e 
Simon uol dir obedient o posant tristea. Bariona uol dir fill de coloma... | 
[fol. clxxvii b 2 ):... en apresen Nero ocis la sua mara per so que vees en qual 
manera auia estat en lo uentre delia els phisicians lon reprengueren molt fort e 
li digueren que ell procuraua la sua... 

Ms. 113 de Ripoll (Archlvo de la Corona de Aragón) («iglo xiv). 

190 X 2 50 milímetros, 140 folios, pergamino, é dos columnas de 35 líneas, 
capitales rojas y azules alternadas. Beer lo da como del sigio xiv (a). 

A cste códice debió de referirse Nicolàs Antonio en su Bibl. Nov., 11 , pàg. 344, 
edit. 1788: Anonymus alius, Cathalanus, scripsit propria lingua suae gentis 
Flos Sanctorum, qui ms. fuit in bibliotheca Olivariensi. 

Desgraciadamente està incompleto. Comienza en el folio 81. Dentro del texto, 
entre los folios 1 20 y 121, estén intercalados el 74, 75, 76 y 77. Al verso del 
folio 140 hay un índicc ó tabla de los santos, en parte ilegible por lo gastado de 
la letra. He logrado lecr el nombre De sant Antoni frare menor, Efectivamente 
se trata de la Leyenda del santo que figuraba en la parte perdida de este ma- 
nuscrito. Solo nos quedan, por desgracia, las últimas líneas, correspondientes 
é las primeras del folio 74 r, columna 1.* Son traducción nada menos que de la 
Legenda prima de San Antonio, de la cual poseemos una edición critica hecha 
por León de Kerval (3). Dada la importància del texto, lo transcribo aquí junto 
con el original latino: 

(1) Sor Eulalia de Ansitu, Fuites històriques del Real Monestir de Santa Maria de 
Pedralbes , pàg. 8a. 

(a) Die Handsekriften des Klosters Santa Maria de Ripoll, II. Wien, Hòlder, 1908, 
pàg. ni. 

(3) Sanet i Antonii de Padsta vitae dmae quòrum altera kuaesque inèdita... (Collection 
et Rudes et de documents smr Pkistoire religieuse et litUredre du Moytn Age, to me V, Paria, 
Fischbacher, 1904. Toma Kerval por base de m edición el manuscnto 286 del monasterio 
de Alcobaaa, del sigio xin, existente hoy en la Nacional de Lisboa. Se había publicado ya 


Digitized by Goosle 


Original from 

UNiVERSITY Of CAUFeftN+A- 



... ?. Veniena igitur, die quadam, ad 
clauauram qua cingebatur paoicium, 
▼ovit quod, ei beatus Antonius illud a 
paascribua cuatodiret, aepulcrum cjua 
noviea viaitaret. 4. Facto autem vo¬ 
to, moz uno agmine magna dictarum 
avium numeroaitaa loco ceaait, nec au- 
per aalicea panicium cingentea ullua, 
quem ccrneret, paaaer manait (1). 


nuvg (aic.) deia ocela no romanie tant 
que un dia la fembra uench ala aloaura 
del pania e feu uot a sent Antoni que ai 
aquel pania deia ocela guardaue que*l 
aeu aepulcre .IX uegade8 uisitarie. e 
mantinent fey t lo uot tota loa oeela aen 
partiren, ai que nom romaa negu. ni 
sobre lo panis ni sobre loa aalaea qui 
eren en torn del camp. 


Aai acaba laleyendade San Antonio y aigue la de Sent Leonart. Tampoco Vora- 
gine puao en au legendario la vida de San Antonio. La que aparece en algunoa 
manuacritoa y en loa impresos ea interpolada como laa de San Franciaco y Santa 
Isabel de Hungría. Ea breve y la traen el manuacrito del Escorial y el de Vich. 
En este úktimo comienza en el íolio cccclxxiii b i: Antoni frare menor fo natural 
de Lisbona del regna de Castella e deia terra d’Espanya e nasqué de honrats... | 
(fol. cdlxxiv b 1 ]: e majorment com ea coae acoatumade e axi les mana juntes 
tinent lo seu sperit aen ana a Deu devant 1 altar.» La del legendario de Ripoll, à 
lo que ae ve por la preciosa muestra que nos queda, ea independiente de la com- 
pilación tradicional de Voragine, lo cual acrecienta au valor, mayormente si 
toda ella ae aacó de la Legenda prima, la fundamental de la biografia de San 
Antonio (2). 

En la tabla indicada logré deacifrar en el lugar anterior é la Leyenda del Tau- 
maturgo paduano el titulo De sant Franses. Làatima que no ae conserven loa íolioa 
correapondientea à esta Leyenda . Tal vez seria independiente, como la de San 
Antonio; traducción ó arreglo quizé de laa de Celano ó Julién de Spira, como 
laa que ha encontrado en loa legendarios franceses el P. Ubaldo de Alençón, 
capuchino (3). 


por primera vez la Legenda prima en Portugalliae monumenta històrica, Scriptor ., Lis¬ 
boa, 1856, pàg. 96 y 116-130. 

(1) S. Asetonü Legenda prima, n.° 4$, pég. 112. 

(2) El sabio romanista P. Meyer ha estndiado seriamente los legendarios franceses 
medioevales, examinando muchos manoscritos y claiificéndolos por familia*. Cf. Légendes 
hagiographiques en / rançats (Histoite littcrairc dt la France, tomo XXXIII (1906), pigi- 
nas 378*458 ) Machos de ellos no tienen niogún parentesco con la compilación de Voragine. 
(V. Meyer Noticc du Ms. joj de Qucesds Col·legi, Oxford, Legendier fran gais , en Romania, 
arrií 1905, tomo XXXIV, pàgs. 215-236.) Ha sido error b as tan te común entre los cataloga¬ 
dores de manoreritos atribuir todoa los legendarios i Voragine. Sin ir màa lejos, Shiff da 
el legendario del Marquès de Santillana como traducción de la Legenda de Voragine, y ya 
por la disersa clasificación, ya por la vida de San Blaa que transcribe, podia haber advertido 
que nada tiene que ver con ella. (V. Mario Shiff, La Bibliothïque du Marquis de Santillane, 
Paria, 1905, Bouillon (Bibliotfàque de VÉcole eUs Hauits Études . Sciences Històriques et 
Fkilològiques), fase. 153, pègi. 247-258.) El legendario de Ripoll y el de Santillana signen un 
orden jeràrquico mAs bien que litúrgico. Me re ce leerse sobre las diversas especies de legen- 
darios medioevales el notable trabajo, ya citado, del P. Poncelet: Le Légendier de Pierre Calo . 

(3) Cf. Ubald d* Alençón, Deux vies romanes de Saint Ftangois d* As si se , Paris, 1909, 
Alphonse Pi card. En 8.o, 63 pàginaa. 


\ 


Digitized by Google 


Original from 

- U N tVERSFFY- e F CAL I FO RNIA^ 



Notícia de alguno» códioes 
que oonetan en antíguos Inventario» y registro» 


1. C6d. del rey D. Juan L 

En i 383 el infante D. Juan de Aragón compra un Flor « sanctorum (1) y é lo* 
pocos meses, en 1384 pide encarecidamente otro que había sido de Ramondes 
Pla, ciuiada de Barchinona, a mossèn Ramon Alamany. En 1 389, ya Rey, manda 
«... an Pere Palau que cerch diligentment en lo nostre Archiu un Flors Sanct or u m 
en romanç quey deu csser... E si per ventura lo dit Flors Sanctormm nos trobave 
fets-ne cercar en la Ciutat, e si sen hi trobe alcú, tramettets-lon prestament (2). 

2 . C6d. de Alfonso V el Magnànlmo. 

En el Inventario de los hienes muebles de Alfonso V de Aragón como Infante y 
como Rey ( 1412 - 1424 ), publicado por D. Eduardo Gonzélez Hurtebise (3), figura: 
citem .j. libre scrit en pergamins, appellat Flors sanctorum, en cathala, e ea a 
corondells, ab posta de fust cubert de cuyro vert, ab .j. troç de cadena de ferre 
quiste a la una post. E comença lo començament de la rubrica ab lctres negres 
Del aveniment, e comença lo titol del dit libre en letres vermelles Açi comencen 
les vides, e après lo començament en letres negres Tot lo temps ab una gran T de 
color blaua e vermella, e tot al entorn de la pagina floreiat de color vermella. E 
feneix en letres negres nom sieu, Amens (4). 

3. Cód. de dofta Maria, reina de Arag6n. 

Inventari dels lihres de Dona Maria Reyna d Arago e de les Sicilies, hecho 
en 14^8 (5), n.° 55: «Ítem hun altre libre appellat Flors Sanctorum, ab cubertes 
de fust e cuberta de cuyro, picades ab nou bolles, rubrica procedent, comença: 
En nom de Deu sia qui feu lo cel e la terra, scrit en pergami tot a corondells, e 

(l) A. Rubió y Lluch Documents fer l'historia dt la cultura catalans mtg-cval. Vol. I» 
Barcelona, 1908, «L’Avenç» (Institut Estudis Catalans: Pal in de la Diputació), pAgi- 
nas 314 y 31$, doc. cccxlv. 

(3) Rubió y Lluch, o. c., pàg. 317, cccxLvm. — Fraodsco Bofarull, Dat oc para la 
historia de la bibliografia en la Corte Aragonesa, aiglo Xiv. Coleccióa de Cartai del Archi- 
vo general de la Corona de Aragón. Reinado de D. Juan I. (Belstin de la Sociedad Arques 
Ugica Lulianm, Palma de Mallorca, 3 $ de octubre de 1887, II, 163. — Joaeph Coroleo, 
Documents kistoríchs catalans del sigle XIV\ Coleceió de cartas familiars corresponents als 
regnats de Pere del Punyalet y Johan I, Barcelona, 1889, pig. 134. 

(3) Institut d’estudis catalans. Anuari mcmvii, Barcelona. Palau de la Diputació, pAgi- 
nas 184-188. 

( 4 ) Píg. 184 , B O 381 (13). 

(5) Publicado primermmente por el archivero de VaWncta D. V. Velasco on la Revista 
de Archfoos , BibHotccas y Museos t t.» epoca, tomo II (Madrid, 1873), pAgs. 11 y 38 , y ahora 
de nuevo con mfs es mero en el Recull de textes cat al ans antieks , vol. VIII, Barcelona, 
«La Acadèmica», 1907, pAg. 19. 


Diaitized 


__ Original from 

UNIVERSITY OFXAUfORNIA- 





— as — 

fcncix nori cinch dies en les kalendts de Juny, segons pus larch es contengut en 
libre de scriuà de ració». 

4. Cód. de D. Pedro el Condeetable de Portugal. 

En el Inventario de la biblioteca de D. Pedro el Condeetable de Portugal ( 1429 - 
1466 ) (i): aPrimo un libre scrit en pergamins appellat flors sanctorum, en romanç, 
de forma de full maior, ab cobertes de cuyro vermelles empremptades ab quatre 
gaffets de leuto ab sos parxes de seda blava. Feneix la penúltima carta del poble 
gentil . Es escrit a colondells. Es reservat dins una cuberta de drap violat.» 

En los que é continuación sigueu, no se declara si estén escritos en latin ó ea 
romance: 

a) Cód. de Alfonso «I (1335). 

En i3?5 Alfonso UI manda à la noble sefiora Blanca de Cervellón que le de- 
vuelva su Flors sanctorum (a). 

b) Cód. de R. Gorovardes (1400). 

En el Inventario de Bernat Gorovardes (3): «Any 1400. Mori aquest any Berna 
Gorovardes Rector de la parròquia de Sta. Perpetua, y consten en l’inventari de 
sos bens aquets llibres:... un libre de pergami apelat Flors sanctorum.* 

c) Cód. del rey D. Martin (1404). 

En 1404 (4), el rey D. Martín I pide à Ramón Alemany de Cervelló, desde 
Valldaura, un Flos sanctorum: «puys nos sem retrets per alguns dies en aquest 
loch solitari e prou contemplatiu, prenem gran plaer en legir les vides dels sants, 
e com haiam entes que tenits .i. bell e bon flos sanctorum, pregam-vos affectuosa- 
ment e de cor que aquell nos trametats per lo portador de la present,de la nostra 
cambra, e sera cosa de la qual nos farets complacencia singular» (ç). 


(l) Andrés Balaguer y Merino, D . Pedro el Comdcstable de Portugal (14SÇ-1466). Ge- 
rona, 1881. Inventario de la biblioteca, pàg. SI, n.° 6. En la pàg. 24, n.° 5, figura otro 
Flat sanctorum , al parecer, latino. 

(s) Rubió y Lluch, o. c., XCIV, pàg. 113. 

(3) Moasen Joan Segura, «Aplecb de documents curiosos e inèdits fahents per la histo¬ 
ria de las costums de Catalunya (Jochs Florals de Barcelona, any 1885), Barcelona, Bo- 
tampa «La Renaix en sa», 1885, pàgs. 178 y 179. 

(4) Rubió y Lluch, o. c., ccccxciv, pàg. 432. 

(5) En el Inventari dels libres de D . Marti / d (l) * 3 4 5 * * * 9 Aragó, publicado por el Sr. Massó y 

Torrents en la Revue Hisfanique, de París, tomo XII (1905), no se hace mención màs que 

de un Flos Sanctorum en latin: «ítem vn altre libre gros appe'lat Flos Sanctorum en lati 

scrit en pergamins ab posts de fust cubert de cuyro vermell ab .v. claus a cada post et .nu. 
tancadors de cuyro vermell lo qual es scrit de letra antigua et lo qual comença Passionem 

Sondi Andrés e faneix usque in flnem », n 0 180, pig. 439. 


4 


Digitized by 




Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 



— 2Ó — 


d) Cód. del Prfnclpe de Viana (14Ó1). 

En el Inventario de los hienes del Príncipe de Viana, hecho en 1461, figura: 
Ítem lo Flos Sanet or um. (V. Document os inéditos del Archivo de la Corona de 
Aragón, tomo XXVI, pàg. 143. 

e) Se utiliza A menudo la Historia 6 Legenda Lombardica en el «Recull de 
eximplta e miracles, gestes e faules ordenades per A. B. C., tretes de un manuscrit 
en pergami del començament del segle xv, ara perprimera volta estampades baix 
la direcció d’en Marian Aguiló y Fuster. Barcelona, 1873-1903, Verdaguer y Fidel 
Giró. (Biblioteca Catalana, dirigida per En M. Aguiló.) 

Solo hay en este abeccdario un relato referente ó San Francisco, tornado tam- 
bién de dicha Leyenda: Miracle de una fembra qui ressuscita per merit de sent 
Ftancesch, segons ques recompte en la historia lombardica . Una fembra qui era 
molt deuota a sent Francesch, con fon morta stauen en derredor del lit molts 
religiosos qui feyen loffici, etc. (Vol. 1 , pégs. 262 y 2 63.) 


Impresos 

Barcelona, Rosenbach (1494). 

Flos sanctorum romaoçat. Barcelona. Johan Rosenbach, alamany de Haidel- 
berg, 1494 (1 de febrer).—Hay un ejemplar completo en la Biblioteca Nacional de 
Madrid y otro incompleto en la Biblioteca Universitària de Barcelona (t). 

D. Gregorio Mayans describió un ejemplar de esta edición — liber insignis ra - 
ritatis et summi pretii, — en su carta inèdita dirigida A Gerardo Meerman, sobre 
los Origenes de la Imprenta en Espaha (2). 

Sobre los grabados de esta edición véase Sanpere y Miquel, De la introducción 
y establecimiento de la Imprenta en las coronas de Aragón y Castilla y de los im- 
presores de los incunables catalanes, Barcelona, «L'Avenç», 1909, pAg. 315. 

La Taula per trobar les vides dels sanets que estA al fin, pone la vida de San 
Francisco en el folio cclx, y no comienzaaquí sino en el folio 265 v,columna 2.*, 
linea sexta, según me comunica el encargado de la sección de Raros é Incunables 
de la Biblioteca Nacional de Madrid, D. Gabriel M. del Río. El ejemplar de Barce¬ 
lona cstA falto de este folio. En ambos ejemplarea al folio 263 sigue el cclxviii, 
signatura F iiii sin interrumpir la relación de la vida de San Francisco, pero el 
verso està equivocado por error de los impresores. Estas dos columnas corres- 
ponden al recto del folio cclxvixii, y viceversa. En el ejemplar de Barcelona falta 
el siguiente folio que, según comunicación del Sr. del Río, no tiene signatura y la 
foliación débe de estar equivocada puesto que dice 268 . Al verso, columna a. a , ter¬ 
mina la vida: senyal solia senyalar sanct francesch les sues letres . EstA entre las 
de sanct Leodegari y sanct Dyonis ariopagita. 

El ejemplar de la Universidad de Barcelona procede del Convent de S.Joseph 
de Carmelitas Descalços de Barcelona, según nota que va al frente. A él se refiere 
Torres Amat (Escritores Catalanes..., Barcelona 1836, pàg. 701, col. i. a ). En esta 


(1) Haebler, Bibliografia Ibérica del sigla XV^ 1903, pAgi. 126 y 127. 

(2) Serrano y Morales, Diccionario de impresores valencianes, València, 1898-1890, 
Domènec, pàgs. 510 y 511. 




Digitized by Gao 


Original from 

tM¥EBSfTY_QE. CAL·I 



— 37 — 


odición incunable, sobre haberse modernizado notablcmcntc el lenguaje, abun¬ 
den las lecciones groseras y crratas dc imprcnta, y mucbas de las primeras sc 
reproducen en las ediciones postcriorcs (i) t 

^València, Hagenbach y Hutz (ca. 1496)? 

En la biblioteca del Seminario de Barcelona hay un Flos Sanctorum catalàn, 
falto de portada, colofón y algunas hojas al fin. Comienza en el lolio 11 r, co- 
rrespondiente é la signatura a ii: Prólogo. Del aduent . En el raargcn superior se 
\cc.Esde la Biblioteca Catalana pública Episcopal de Barcelona. El ultimo folio 
es el cclxvi, signatura H ii, correspondiente b la vida dc sant Bernardi. A dos 
columnas, de 44 líneas cada una, con huecos para las capitales, que estén indi¬ 
cades con letras minúscules. No he visto mencionada esta peregrina edición en 
ninguna bibliogralia. Los caracteres son idénticos é los empleados por Pedro 
Hagcnbach y Leonardo Hutz en la impresión de la obra de Guillermo del Podio: 
Comentaria Musices, València, 1496. (V. Haebler, Tipografia ibèrica del siglo XV, 
La Haya, Nijhoff, 1902, tacsímile n.° 1 29) (2). 

La vida de San Francisco està entre la de sant Remigi y la de Sant Dyonis. Al 
lolio cci b 2: La interpretació de sant Francesc. | Rancesc hague nom iohan pri¬ 
merament, mas après se feu no- [fol. ccii r a] menar francesc... (Grabado del Santo, 
idéntico al de Sant Bernard, con un crucifijo en la mano derecha y leyendo un 
libro que tiene en la izquierda.) Columna 2 b: Rancesc fon servent e amic del 
altisme. Ell nasqué cn la ciutat de Assis... | [fol. cctiu v 2]: E ab semblant senyal 
solia lo benaventurat sant francesc senyalar les sues letres. 

València, CostiUa (1514). 

Flos son | ctorum No | uament stampat corregit y ben examinat, per lo reuerent 

(1) Ni estas ligeras notas tienen pretensión científica, ni la litta de ediciones pasa de ser 
provisional Mis investigaciones no han salido de Barcelona y las be llevado à cabo en corto 
período de tiempo. No me sorprendería el hallasgo de otras ediciones. que es fàcil se hicieaen 
en Barcelona entre 1494 y 1524. A este propósiío es curioso el siguiente dato hallado por 
el Sr. Sanpere y Miqnel en el Archivo de Protocolos de Barcelona. cEnrique Squirol, alemén, 
estampero, cindadano de Barcelona, confiesa y reconoce deber é Carmino Ferrer, 18 libraa 
y 15 sueldos, moneda barcelonesa, resto de 63 libras y 15 sueldos, precio de 150 voltí menes 
del Flos sanctorum, qne aquél le vendió tí rasòn de 8 sneldos 6 dineros el ejemplar, qne tenia 
por Jaime Cley, estampador de Lilio (alemén), los cuales había comprado para dicho Car¬ 
mino el mercader Miqnel Riera.» Archivo de Protocolos de Barcelona: Manual núm. 10 de 
Ptdro Pascual. Lnnes 17 de julio de 1508. (Sanpere y Miqnel, o. c , pég. 287, nota ) 

(3) Pléceme hacer ptíblico mi agradecimiento con el bibliotecario del Seminario doctor 
D. Gnmersindo Alabart por las facilidades qne me ha dado para lograr la identificación de 
este peregrino ejemplar. Hago extensiva mi gratitud é los encargados de las Biblioteca» y 
Archivos de Barcelona, y é mosén José Gudiol, conservador del Moseo Epiícopal de Vich, 
por la amable acogida qne me han dispensado, presténdome toda clase de servicios y libroe 
de sns colecciones partien lmres, de qne yo c tresco. Rec i ban asimismo las gracias més cor* 
d iaies el Sr. D. Trinidad de Fontcuberta, y su hijo D. Javier, qne me han abierto sn rica 
biblioteca, atendiéndome con particolar solicitud, lo mismo qne mi distiognido amigo el 
ilustrado bibliòfilo D. Clemente Miralles de Imperial, que con generoso d et p rendim i en to 
pooe é mi disposiciòn sn selecta biblioteca de Sarrié. 


Digitized by 



Original from 








— 28 — 


mossèn | Cathalunya. afegides certes vides que fins aci no eren.— Colofón.. fou 
empremptat lo | present Libre: nomenat Flors sanctorum: ara nouament corregit 
y e | mendat: en la metropolitana ciutat de València: en lo carrer d’Ja verge Maria 
de gracia: per art e indústria de Gorge costilla. Acabas a | xxv dies del mes de 
Febrer: any M. d. xiiii. (Escudo y signo del impresor.) Folio, letra gòtica, à dos 
columnas, grabados en madera, a86 folios numerados, 

D. Maríano Aguiló describe esta edición en su Bibliogrmfia catalana, cuyo 
pliego correspondiente he podido ver gracias é la buena amistad de su hijo don 
Angel Aguiló, Bibliotecario de la Universidad. «Es obra muy rara— advierte ei 
Sr. Aguiló, — he visto un solo ejemplar, y no sé que ninguna bibliografia hable 
de ella» (pàg. 717, col. a.*) No dice la procedència de este ejemplar completo. 
Por ciertos detalles de paginación que da, me ha sido fàcil identificar dos e}eta¬ 
piaré 8 incompletos, perteneciente uno de ellos al Institut d'Estudis Catalans (1), 
y el otro al Sr. D. Salvador Babra, que generosamente lo ha puesto é mi dispoai- 
ción. Ambos, por desgracia, estén faltos de portada, colofón y no pocos folios. El 
segundo lleva en el folio xxiii r, con que comienza, la estampilla de la librería del 
canónigo D. Jaime Ripoll y Vilamajor. 

El inolvidable Serrano y Morales dió é conocer los documentos del protocolo 
de Jerónimo Carbonell, que se conservan en el Archivo del Colegio del Corpus 
Christi, n.* 71a, en virtud de los cuales se comprometia Costilla à imprimir 
seiscientos ejemplares del Flos Sanctorum à Gaspar Trincher. Dichos documentos 
son de fines de agosto de 1517. Después de haberlos transcrito, afiade el Sr. Se¬ 
rrano y Morales: «No tenemos noticia dc que Uegara à imprimirse el Flos Sancto¬ 
rum à que se refieren estos documentos» (a). 

La vida de San Francisco està entre las de sent Kemigi y sent Dionis. 
[fol. eexu a 1 1 : Francés hague nom Johan primerament, mas apresse feu nomenar 
francès... | Col. a.*(Grabado de San Francisco, que le representa con un crucifijo 
en la mano derecha.) Francés fou servent e amich del altisme. Ell nayxque enla 
ciutat de assise fon mercader... | [fol. ccxv a 1]: E ab semblant senyal solia lo 
benaventurat sent Francés senyalar les sues letres. 

Barcelona, Amorós (1524). 

Flos | san | torum: nouament fet | e corregit: E aíegit | moltes altres vides | de 
sanets: e sanctes | Ab la passió de nostre mestre redemptor | Jesus. — Colofón: 
Fonch stampada | la present obra en la insigna Ciutat de Bar | celona per Carles 
Amoros prouensal. a. xxvi | d'Febrer. En lany. Mil. D. e xxiiii. — En folio, letra 
gòtica, à dos columnas, cclxxiii folios, màs diez al principio, sin enumerar. 

Hay un ejemplar en la Biblioteca Universitària de Barcelona,y otro incompleto 
y deteriorado en la del Institut d'Estudis Catalans (7). Edición descrita por Agui¬ 
ló, pàg. 716, n.° 1.067. d ejemplar del Institut falta casi toda la leyenda de 
San Francisco. 

La vida de San Francisco està entre la de sant Remigi y la de sant Dyonis. 
[fol. cxcií b i]i La interpretació de sanct Ftances .—Francés hague nom Joan pri- 


(1) Dictamen-acord de YInsiitvt ePBstvdis Catalans proposant a la Excma. Dipvtació, 
Provincial de Barcelona radquisició de la Biblioteca Agviló. Barcelona, «La Neotipia», 1907. 
pàg. 11. —En eate Dictamen hay un inventario provisional de los principales manuscritos é 
impresos de la Biblioteca Aguiló, adquirida por el Institut <f Estudis Catalans. 

(a) Diedonario de impresor es valen dan os, València, Domènech, 1898-1899, pàgs. 96-99. 
(3) Dictamen-acord de l'Institut, pàg. 8. 


DigitizedJay 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 


merament... | De sant Franc**.— Francés fon aeruent e amich del altiame. Ell 
mnsque enla ciutat d’aaais e fonch mercader c via- [col. 2.*]: grabado del Santo que 
aparece entre ílorea con un crucifijo cn ia mano derecha y un libro abierto en la 
ixquierda (i) | [fol. clxxxv a 2) (debe aer clxxxxv): E ab aemblant aenyal solia lo 
benaventurat aanet Franceach senyalar les sues letrea. 

Barcelona, Amorós (1547). 

Fio* dels sonets (grabado dc Nueatra Seàora aentada en un trono con el Nifio 
Jcaüa y doa éngelea arrodillados). Colofón: Feneix lo | present libre anomenat 
Flos Sanctorum: en que ai son afíegidea moltes vides de aancta y sanctes a deape | 
ses de Jaume Laeera librater ciutada de Bar | celona; al primer | de Setembre. 
Any Mil | aincb cents y qua* | ranta act.~Lctra gòtica, é doa columnaa, 3 17 folioa, 
més 1 2 ain foliar al principio; con grabadoa. Falta el lolio primero. Edición no 
mencionada por Aguiló. (Institut d'Estudis Catalans, de Barcelona). 

[Fol. 2 38 b 1 ): La interpretació de sanct Francesch. — Franceach hague nom 
Juan primerament... | [col. 2 .*]; Franceach fonch servent y amich del altiame... | 
[fol. ccxli a i]ï y ab semblant aenyal aolia lo benaventurat aanet Franceach se¬ 
nyalar les sues letrea. 

Barcelona, Montpezat (1548). 

Flos aanc | torum no | uament estampat: y ab | molta diligència corre | git per 
lo reuerent mestre | Steue Ferrer lector de | la Seu de Barcelona... M. D. x L ix. — 
Colofón: estampat en la insigne ciutat de Barce | lona | per Pere Montpe | zat 
e8tamper: A .v. de Noembre del | any M. | D. xL | viii. —Folio, letra gòtica, é dos 
columnaa, con grabadoa; 269 hojas íoliadaa, y 1 2 al principio ain loliar. 

Biblioteca del Seminario de Barcelona. Ejemplar mencionado por Torres Amat 
(Escritores, pag. 241). A esta edición quiao relerirse el P. Onofre Relléa, S. J., en 
au Historia de San Narciso, Obispo y Patrón de Girona, Barcelona, 1679, pàg. 28: 
«dos Flos sanctorwn impresaos en lengua catalana uno por Moaaen Pedro (aic) 
Ferrer en lengua lemoaina, y otro del P. Maeatro Coll, religioso de Santo Domin¬ 
go.» Torres Amat citó de memòria esta edición, dandoasi ocasión é que el Sr. Mo- 
liné y Braaéa la haya creido imaginaria: «Per cert — escribe el Sr. Moliné, —que 
en Torres Amat, ab erro evident, confon aquesta última edició (la de i 547)ab 
una imaginaria de 1 549 feta a despeses del llibreter Jaume Caceres» (2}. 

(1) Este grabado, que indudablemente te biro à vista del de la edición atribuïda é 
Hagenbach, lo había em plet do antes Amorós en la portada de la Cepilatie meus multerum 
priuilegierum Fra tribu* minoribus tí aliis mendieantiòus eencesserum, impresa en mayo 
de 1523. Se repite el grabado en el Speeu/um fratmm minerum per quemdem reuetendmm 
pstrtm, cuat es set preuintialis fratrum wnnerum premniü Semeti Jacobi tditum, impreso por 
Amorós el mismo mes, y que signe é la obra anterior en nn ejemplar que he vialo en la 
Biblioteca Universitària de Barcelona, y en otro descríto en la Bihlietkeca Catkelue Iktele - 
gicavUesima tertis . Catalogue 106 de la Librairie ancienne de Ludwig Roaentkal, de Munieb, 
pàg. 135, n.° 1.959, «I 11 * l > exie todavía otra adición rarísima. En el ejemplar del Seminario 
de Barcelona qne me ha mostrado el bibliotecario, Dr. Alabart, no esté el Spccmlum. 

Otra ves aparece el grabado en las Nevi rtfermstienes SaneHentem teu Censtitutsenum 
Fra t ru m Comvtmtuelium... Edite per vnivertum gener alt capi. Inter smne ... (a. ijoo)... russa r.. 
D. Alexandria, pape sexti, impresas por Carlos Amorós, en Barcelona, en 1540. 

(2) La sanctissima passió de nostre senyor Jesuchrist segona tots los quatre evangelfia- 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 


— 3° — 


Digitized 


Aguiló (i) la deacribe ain citar la procedència del ejemplar que tuvo é la vista. 

Al folio cxc b 21 La interpretació de sonet Frmncesck . — Franceach hague nom 
Johan primerament... | [fol. cxci a i]: (Grabado de San Francisco, con un libro en 
la mano derecha y el crucifijo en la izquierda.) Franceach fonc aeruent e amic 
del altiasime. Ell nasqué en la ciutat de Assis... | [fol. exem b i]: E ab semblant 
senyal solia lo benauenturat sanct Francesc senyalar les sues lletres. 

Barcelona, Cendrat (1575). 

No he visto ningún ejemplar de esta edición. Hay uno en la Biblioteca del 
seminario de Gerona. El P. Rellés, menciona un Flos Sanctorum del P. Maestro 
Coll, religioso de Santo Domingo, el mismo que vió Dorca (a) en la Biblioteca 
pública del convento de Predicadores de Santa Catalina, de Barcelona: «ara de 
nou corregit y emendat per lo reverent mestre Pere Coll, mestre en sacra theolo- 
gia, y prior de Sancta Catherina de la present ciutat, y ajustades ara de nou 
moltes vides de sancta y sanctes. Estampat en Barcelona en casa de Jaume Sen- 
drat y la viuda Mompesada. Any M.D.LXXV. 

5. He adoptado como base de los textos escogidos el manuscritode Paris por 
parccerme la copia més antigua y hecha con més esmero que las otras. Sin em¬ 
bargo, prescindicndo del catalén provenzalizado del texto de París y de las adi- 
ciones de los manu8critos més modernos, puede asegurarse que los cuatro 
pertenecen é una misma familia ó tipo, lo que quizé no acontezca con los dos 
incunables Castellanos; que, por el examen de la vida de Sao Francisco, sospecho 
que se trata de dos redacciones independientes. 

Tal cual omisión 6 lección menos correcta del manuscrito de Paris la he subs- 
tituido por la verdadera de otros manuscritos dentro del texto entre [ ], pero 
poniendo en las notas de las variantes la lección del manuscrito de París, ó la 
abreviatura om., seòal de omisión. A vista de los originales latinos he corregido 
la puntuación, que cambia é veces por completo el sentido. En la ortografia, no 
doy é la u valor de consonante. Apunto algunas variantes fonéticas ó morfológi- 
cas de los manuscritos que pueden tener algún interès, y que servirén para 
apreciar en general los manuscritos. Seftalo algunas de los impresos como ejem- 
plo de modernización del lenguaje, que sirva é la ves de glosario para la més 
fécil inteligencia de algunos vocablos antiguos. Ayudado por rais buenos amigos 
D. Ramón de Alós y Dou y el Sr. Massó y Torrents, he seguido en el texto el sis¬ 
tema de ( v ) y (•), qne han comenzado é aplicar al catalén los directores de «L’Avenç*. 

Para més claridad he numerado el texto, correspondiendo é cada número, por 
io regular, una fuente diversa, que se consigna por via de nota. El compilador 

tes. Reduyda per lo molt reuerent mestre Johan Gerson canceller del frmosissim estudi gene¬ 
ral de la molt noble ciutat de Paris. — Barcelona, «La Acadèmica», 1908. Nota al fin del 
texto, que es reproducción en facsímil de las primeras péginaa del Flos sanciorum catalén, 
impreso por C. Amorós en 1524. 

(1) O. c., pég. 316, n.° 1.068. 

(2) V. Francisco Dorca, Colección de noticias para la historia de los Santos Mértires 
de Gerona, y de otras relativas é la Santa Iglesia de la misma dudad..., pég. 304, g. y 
pég. 153. — V. Torres Amat, Escriteres, pég. 183. El P. Francisco Diago no nombra para 
nada é este P. Maestro Coll, Prior de Santa Catalina y contemporéneo suyo, en la Histèria 
de lo provincià de Aragón de la Orden de Predicadores , desde sm origen hasta 1600. Barcelo¬ 
na, por Sebastién de Cormellas, 1599. 


by 


Goosle 


Original from 

CJMVERSITY OF CALIFÒRNIA- 



latino dc la leyenda, abrevia el original, pero le aigue de cerca y usa caai sua 
miamaa palabras. Si alguna vez lo desfigura ó deja incompleta la frase, en nota va 
el texto auténtico de Celano. (V. n. # 1q, nota 1 y n.* 22, nota 6.) 

He aquí laa abreviatura# empleadas en laa notas, algunas de ellas de uso co- 
rriente en la literatura franciscaniata: 

FUENTES 

Cel. Leg. Liturg. — Legenda ad usum ckori de Tomis de Celano. 

2 Cel. — Vita secunda de Tomés de Celano. 

Cel. Mir. — Tractat us de miraculis de Tomés de Celano. 

MANuscRiTOS 

P. — Manuscrito de la Biblioteca Nacional dc París. 

B. — Manuscrito de la Biblioteca Universitària de Barcelona. 

E. — Manuscrito de la Biblioteca del Real Monasterio del Escorial. 

V. — Manuscrito del Museo Episcopal da Vich (Barcelona), 

1. — Impresos. 

Dejando é un lado los milagros obrados por San Francisco en vida y despuéa 
de su dulce trénsito, quae sanctitatem nan faciunt sed ostendunt, según lo recuer- 
dan los Tres Compafieros (1), he escogido de la Leyenda aquellos rasgos més 
caracteríaticoa y representativos del alma del Poverello, como son: el aeréíico amo 
de Dios, que le ha valido el dictado de Serafin de Asís; el ideal evangélico, su 
preocupación constante, que ni en los últimos momentos le abandona y que le 
ha merecido el sobrenombre de Cristo de la Edad Media; el Sacrutn Commer- 
cium con Madompna la Povertà; su alegria y júbilo perennes, por ningunas 
adversidades enturbiados; la screnidad augusta revelada en sus dichos y he- 
chos, de que es admirable comentario el capitulo, siempre nuevo, de la per- 
fetta letitia; el profundo respeto y devoto acatamiento é toda criatura, por 
ruin y abyecta que sea, que, comenzando en las inanimadas, continua en los 
animales, y pasando por los bandidos de Monte Casale, termina en la veneración 
sagrada à los teólogos y é los sacerdotes pobrecillos, que son sus senores, 
porque sólo é ellos es dado consagrar el Cuerpo del Sefior (2); su humildad y 


(0 non content i solurn narraré miracula, quae sanctitatem non faciont, sed oaten— 

dnnt, sed etiam sanctae con versat ion is ejus insígnia, et pii beneplaciti volnntatem ostendere 
cup ien tes... Quae tamen per modum legendae non scribimtxs, cum dudum de vita sua, et mi* 
raculis... sint confectae legendae. Sed velut de ameno prato quosdam flores arbitrio nostro 
pulchriorea ezcerpimua, continuatam historiam non sequentes, aed multa aeriose relinquen- 
tes...» (Carta de los Ttts Compadires al General Crescencio, fechada en Grecio, 1246, al 
enviarle laa notas ó documentoa para la Leyenda de San Francisco.) V. Faloci Pulignani, 
Legenda trium Soeiomm es Cod. FulginaUnri, Miscellanea Froneescona, vol. VII, 1898, 
Foligno, pég. 84. 

(2) Et si baberem tan tam sapientiam, quan tam Salomon habuit, et invenirem paupercn- 
los sacerdotes bujus saecnli, in ecdesiis, in quibns morantur, nolo praedicare contra voltin* 
ta tem ipsorum. Et ípsos et omnes alios volo timere, amaré et honoraré, sicut meos dominos. 
Et nolo in ipsis consideraré peccatum, quia Filium Dei discerno in eis, et domini mei sunt. 
Et haec propter hoc facto, quia nihil vídeo corporaliter in hoc saecnlo de ipso sltissimo 


Original from 



Digitized by Google 


— 3* — 


mcnosprecio de la honra vana; aquel eapíritu sincero y transparente; las for¬ 
ma* suaves de adoctrinar é los suyos, més con ejcmplos que con palabrae; 
el dulce é iníantil simbolismo con que gusta de revestir sus actos, disírazéndose 
yade pobre, ya de peregrino, ó represcntando al vivo el nacimientode Cristo y la 
última Cena (i'.; su misión y cmbajada de paz, al fin, como buen juglar del 
Sefior (a), portador de la buena nueva y perfecta alegria, del cual dijo cón 
mucha verdad el primero dc sus biógrafos, Celano, que por que era muy humüde, 
toda mansedumbre mostrava a todos los ombres, conformantese provechosa ments 
alas costumbres de todos: sancto entre les sonet os, entre les pecadores quasi nm 
dellos (3). 

Sarrié (Barcelona), 30 de abril. 


Filio Dei nisi aanetissimain Corpus et Sanguinem suum, quod ipti consecrant, et ipsi soli 
sliis administrant > (Tutewuntum S. Ft encisa), Strapkuat ItgisUHems ttxtus erigineUs, 
Quaracehi, 1897, pég. 266. 

(1) V. los ndms. 3, 7 y 24 de los textos catalanes reproductdos. «Daxu empfindet er 
za alien Zeiten einen naiven Darstellungtdrang; symbolische Handlungen begleiten sein 
ganzes Leben. Ein kindlicher «Spieltrieb» — ich weiss hierffer oor dies profane Wort — 
bleibt ihm bis znaa Tode eigen: er «spielt» Bettelmann, s Celano, 1, 4; er «spielt» 
Pilger, 2 Celano, 3, 7;*er «spielt» Weibnachten, t Celano, 84 f.; er «spielt» Abendtnahl, 
2 Celano, 3, 139. Ja sein ganzes Leben gestaltet sich ihm im hOchsten Sinne des Wortes 
ruo «Spiele».(H. Boehmer, Analtkteu ... Einleitung, p. L.) 

(2) «E fecho este Céntico delss Criatura», qne esdicho «Céntíco del Sol», por rasón de 
dignidad, segand dicho es, ensefió a su3 compafieros cómo lo cantassen. Ca en tanta dulqe- 
dumbre e conto'ación era entonçe el espirita suyo que queria embiar por Cray Pacifico, qne 
eoel siglo era llamado Rey delos versos, e fue moy curial ensefiador del os cau tos, e darle 
algunos frayles espirituales e buenos para que fuessen por el inundo predicando e al abandó 
à Dios. Ca queria e dezía que primera mente alguno dellos, qne supiesse predicar, predtonsse 
al pueblo e después deia predicación cantassen las Laudas al Sefior assi como juglar es del 
Sefior. Mas, acabsdas las Laudas, queria él que el predicador dixesse al pueblo: «Nos somos 
juglares del Sefior y en estas cosas queremos ser de vos galardonados, conviene i saber, que 
estedes en verdadera penitencia.» E dezía: «ca qué son los siervos de Dios sino en alguna 
manera juglares d*ÉI, los quales les deven mover y enderesçar los coraçones delos ornes a 
alegrar espiritual mente?» E especial mente lo dezía delos frayles meno res, los quales fueron 
dados al pueblo para su salvación.» (Spu. ptrfic. % cap. 100; traducciòn del Florits di Sent 
Framci$co % Sevilla, 1492, cap. 121.) 

(3) Celano, Logtnda prima, n.° 83, pég. 85; traducciòn del Florits di Sant Frcmciíco, 
cap. 149. 


Digitized by* 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFTTRMT/r'' 



ADDENDA 


6. San Pranclsco y sus tres Ordenes (tabia de Borrassà, sigio xv). 

He querido que en la tirada aparte, al frente de eatoa ingenuoa relatoa de la 
leyenda de San Franciaco, figuraae la reproducción de un fragmento del retablo 
pintado en 1415 por Luia Borrassà para el convento de Santa Clara de Vich. 
Floreció eate pintor por loa aflos de 1 396 à 1434, època en que se multiplicaban 
las copias de los Fio* Sanctorum en catalén, y en la que heraos puesto algunos de 
los códices descritos (1). 

Familiares debieron de serle, y ya el Sr. Sanpere y Miquel ha indicado que de 
ellos tomó més de una vez Borrassà los asuntos de sus tablas, y en ellos halló una 
hiente rica de inspiración (a). Bien pudiera ser que al pintar la angelical y hierଠ
tica figura del San Franciaco de Vich, tuviese prcsente la fisonomia del Santo tal 
como aparece en la leyenda del Flos Sanctorum . 

Demàs de esto el San Franciaco de Borrassà tiene un parentesco muy estrecho 
con los de la escuela italiana. Persona tan competente cn matèria de artc como 
el profesor de la Universidad de Lyón, Emilio Bcrtaux, ve cierta afinidad entre 
Borrassà y algunos pintores dc Umbrfa y de las Marcas. «Cet art doux et un peu 
miévre —dice, —que viennent relever quelques détails observés d’après nature, 
est directement issu de l'art siennois, qui fut importé à Barcelone dès le milieu 
de xiv* siècle. Le catalan Ferrer Bassà, peintre du roi Juan II, dont M. Sanpere y 
Miquel a rctrouvé, dans le couvent de Pedralbes, aux portes de Barcelone une 
très importante sèrie de peintures muralcs exécutécs vers 1 350, est un disciple 
immédiat de Simone Martini: c'est à Avignon, seion toute vraisemblance, qu'il a 
dú recueillir les leçons du maltre ami de Pétrarque. Peut-étre vers la fin du 
xiv* siècle, les relations commerciales de la Catalogne et de laToscana amenèrent- 
elles d’autres importations d'art. II est certain, en tout cas, que les tableaux de 
Borrassà ressemblent de la façon la plus invraisemblable aux oeuvres de certains 
peintres de l'Ombrie ct des Marches qui suivaient, au commencement du xv* siè¬ 
cle, les traditions siennoises, comme le peintres catalans» (3). 


(l) Sobre Luia Borrassà, véase Sanpere y Miquel, Los cuatrocenlistas ciialams, His - 
torta dt la pintura in Cataluüa en el siglo XV, Barcelona, «L’Avenç», 1906, pàgs. 106-173. 
En la pàgina 148 hay un grabado de Santa Clara perteueciente al mismo retablo de 
Vich. 

(3) Sanpere y Miquel, o. c., pàgs. 146 y 150. 

(3) Emile Bcrtaux, professeur à la Facultà des lettres de l'Université de Lyon, Lis 
prismtífs espagnols , en La Revui <U tart ancien et modime, Paris, tome XXIII (janvier-juin, 
1908), pàgs. 376-378. Me aseguran que no tardarà el infatigable investigador Sr. Sanpere y 
Miquel en dar à lux pública su estudio sobre las piniuras murales de Ferrer Bassà en uno de 
los próximos fascículos de su obra La pintura mig eval catalana . Historia di la pintura a 
Catalunya dds scglts VIIIal XV. Entre ellas hay un San Francisco y una Santa Clara, 
detràs del armario de la Abadesa, conforme se entra en la sala à mano derecha. Aunqut 
con alguna dificultad y esca sa los, pude verlas un momento aprovechando la circunstancias 
de estar abierta la clausura con motivo de los sucesos revolucionarioi de julio del pasado 
alio. 

5 


Digitized by 


Goosle 


Original from 

. —UN I ViRSIWjaratBf QBM&zr:-- 



— 34 — 


7> Terto del «Primer Llibre del Crestia» de Fra Francescb Exi- 
meniç (f 1409) acerca de la venida de San Franclsco é Barcelona. 

La leyenda que he puesto al pie del cuadro de Borrassà es reproduccióo facsi- 
mile de parte del capitulo 58 del «Primer libre del volum appellat Crestia ordenat 
e compost per lo molt reverent mestre Francesch Ximcnez, maestre en sancta 
Theologia, frare menor, digne patriarcha alexandrí, del orde del glorios sanct 
Francesch... empremptat... per lo humil empremptador Lambert Palmart, Alemany 
(València, 1483)»! del cual hay un ejemplar en la Biblioteca Universitària de 
Barcelona (1). 

Para ma^or comodidad del lector la traslado aquí en caracteres comentes 
según el códice 51 de la Biblioteca de Dalmases, copiado cuarenta y seis afioa 
después de la muerte de su autor, el cèlebre polígrafo franciscano, conforme reza 
el final: ciíon acabat lo present libre ha XXX del mes de maig del any de nostre 
senyor .M.CCCCLV per mans den Anthoni Gabriel Saulinají Como notarà el lector 
haciendo el cotcjo con la imprcsión dc València, no deja de haber alguna variante 
curiosa. Ocupa el folio 50 r* a-b; Capitol LV 1 JI qui ensenya en especial que en 
Catalunya es multitut de sants e y ha cossa fort maravellosa,~*E la nostra beneyta 
Catalunya 8era sens tot miracle no placia a Deu ca lexem estar los grans miracles 
qui aqui s fan continuadament en la gran e famosa invocassio dita de la Mare de 
Deu a Monsserrat ans nostre Senyor Deu ensenya aqui altres grans miracles per 
mèrits de molts cossors sants de que Deus Ta honrada axi com de sant Narcis e 
de Sant Feliu de Gerona, de sant Fritors e de sant Aulaguer e de sant Sever e de 
madona sancta Eulalia de Barchelona e de sancta Tecla de Terrsgona e per molt 
d’altres Sants que y ha, los quals eu nomenar seria lonch. 

En especial te vull assi dir cosa notable d'aquella gloriosa verge màrtir mado- 
na Sancta Eulalia: que com nostre parc sant Fransesch vengues de terre de moros 
e preycars a Barchelona en una poca capella de Sant Nicholau, qui era la hon es 
ara lo nostra, monestir huy, en la part hon es la capella de sant Loys (3), dix, 
sermonant, aquestes paraules: «Amichs meus aiat en devossio especial aquesta 
gloriosa verge que Deus vos ha aci donada madona sancta Eulalia, car dich vos 
que Deus, per los seus mèrits, te en guardia aquesta ciutat, e per mèrits seus, los 
murs d’aquesta ciutat vendran encara ten avall que tancaran aquesta capella.s 
Axi com, dc fet, appar de present; car debans la ciutat era molt pocha e no 8 este¬ 
nia fora los murs vells axi com ara. Puys dix lurs axi: «Sapiats que en aquest loch 
aura un notable monestir de frares de mon Orde. Recomanan los vos, per amor 
de Jesucriat.» 

(1) El Sr. Massó y Torrents prepara para tl Anuari <Ul Institut d'Estudis Catalans on 
estudio bibliogràfico sobre los manoscritos, impresos y versiónes de las obras de Eximenis. 
Entretanto, véanse Haebler, Bibliografia ibèrica del siglo XV, pàgs. 340-347, y Sbsrslea, 
Suppltmtnium et castiga tic ad scriptores trium Ordinum S, Frandsd a Waddòigo alasve des* 
criptes... Pars I, Romae, Nardecchia, 1908, pàgs 308-310. Varios documentos que serviràn 
para su biografia pueden verte en la obra citada del Sr. Rsbió Lluch, Documents per fUr* 
toria de la cultura catalana ... Index alfabetich, pàgs. 460 y 461. 

(2) Véanse algunaa noticias acerca del antiguo convento de San Francisco en la obra 
del canónigo de Barcelona, M. litre. Sr. D. Cayetano Barraquer y Roviralta Las casas de reli¬ 
giosos en CataluOa durante el primer tereso del siglo XIX, tomo I, Barcelona, F. J. Altés, 1906, 
pàgs. 433 y sigs. Trae curiotas reprodncciones del plano, àbside y claustro. La capilla de 
San Luis que figura en el plano (pàg. 440) es del siglo xviii. 


Digitized 


jvüooQle 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



Hoy por hoy esta es la tradicidn escrita més antigua que se conserva de la 
yenida de San Francisco é Barcelona y aun de su paso por Catalufta. Me ha pare- 
cido bien ponerla aquí, por la raresa extremada de las obras de Eximenis que las 
hace inasequibles é muchos, tanto es así que en el estudio més reciente publicado 
sobre la venida de San Fraocisco é Catalufta, ni mención de ella sc hace (i). 


Letras inlclales 


B. Mt. de París. 

La F que va al principio de los fragmentos reproducidos del texto catalàn 
del Flos Sanctorum es la misma del manuscrito de Paris, adoptado por base, y 
cuya copia fotogràfica, así como la de los textos transcritos, se sirvió enviarme por 
mediación de cni caro hermano de hébito, R. P. Miguel Angel Sarraute de Narbona, 
el venerable dccano de los hispanistas, M. Alfredo Morcl-Fatio, profesor de la 
Escuela de Estudiós Superiores en la Sorbona. Complézcome una vez més en 
manifestar é ambos sefiores mi profundo agradecimiento. 

Mj. de una Regla de Santa Clara en catalàn del Convento de Cla- 
risas de Santa Maria de Jerusalén (San Gervasio-Barcelona. — Descripción del 
mannscrito y noticia de otros). 

La U de la pégina 8 es una hermosa miniatura en varios colores sobre fondo 
dorado. Midc 90 mm.de larga por 100 de ancha. Representa é Santa Clara delante 
del Papa y dos cardenales pidiendo la aprobación de la Regla. Héllase en una ver- 
aión catalana dc la Regla de Santa Clara, que se conserva en el Monastcrio de 
Nucstra Seàora de Jerusalén de Barcelona (hoy en San Gervasio) (a), manuscrito 
de la segunda mitad del siglo xv, escrito en pergaraino, é linea tirada, títulos 
rojos, 10a X 76 mm., 32 folios sin numerar, letras iniciales rojas y azules. 
líol. 1 r.*] lohan per la misericòrdia diuinal diacha cardenal de sent Nicholau 
en lo carrer (sic) (léase carcer) Tullia. A les amades filles en Christ totes les 
abbadeses... Attenent que nos poria fàcilment prouchir que en totes les pro- 
uincies e monestirs se hagués la regla per lo sanctissim pare e senyor Urba sobi- 
ran bisbe los dies passats sots la sua bulla a vos donada (3)... (fol. 1 v.°] Deia qual 

(1) Jaume Collell, Les Floretes de SatU Francesch , Vich, Gauta Afonimnyesa, 1909, 
(Biblioteca <P autors vigatmns % vol. VIII), Apèndix. Sant Francesch a Catalunya, pégs. 199-235. 

(2) Sobre el monaiterio de Santa Marfa de Jerusalén, véanse Francisco Gonzaga, De 
otigine seraphicúe reBgxonis Frandscanae ... Romae, 1587, pég. 1.118; Fr. Francisco Marca, 
Chtonica Seraphica de la Provincià de Cafalufia, Parte segunda, Barcelona, Imprenta de los 
Padres Carmel i Us Descalzos, 1764. lib. II, caps. X y XI, pégs. 263 y sigs. Este hermoso 
monastcrio, construí do por el arqnitecto Martorell, fué pasto de las llamas en la insurrección 
de julio del pasado afio, salvéndoie de eilas la igleria, el archivo y otras dependencias. 

(3) Es la regla que compuso para las Clarisas el Cardenal Protector de la Orden Juan 
Gaetano Omni, confirmada por Urbano IV. Véase Conrado Eubel, Bullara Franciscani 
Epitome ... Quaracchi, 1908, Sapplementum, pígs. 176-284. El original latino de la carta del 
Cardenal Protector que precede é la Bula de Urbano IV, puede verse en Monuments, or dinis 
mmorum , Salamanca, Juan de Porras, 1505, fol. 283 r.°, y en Firmamenta trium ordinum 
B. P. nostri Frandsci, París, 1512, fol. viii v. # 


Digitized by 


Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



— 3 6 — 

regla tal ea lo tenor: Aquesta es la regim per lo ssmetissim pmre papa Urbm quart 
dada e confermada ales sors de sancta Clara en lany mil e docents . LXIII. a JLV . 
dies ans deies kalendes de noembre en lo temps de frare Bonauentura ministre 
general del orde dels frares menors . 

[U]rba biabe seruent deia aeruenta de Deu... La benauenturada Clara que per 
nom e per uirtut clareia e resplandcx... [fol. 4 r. # J: La qual regla ea ajtal. In nomiue 
domini . Incipit regula sororum sonete Clare. — A totea aquellea que dexada la 
vanilat del mon volran pendre e tenir.. 

Fin [fol. 30 r.*]: Dada en la ciutat vella lo quinxen dia ana delea kalendea de 
noembre lany terç del noatre pontificat. 

[Fol. 31 [: Anno domini m·cc·vi· beatua Franciacbua incepit ordinem fratrum 
minorum. 

Anno domini m·cc·xii* incepit ordinem aancte Clare. 


Anno domini m·cc·liii·, v* ydua auguati dominua Innocenciua papa .iiii. con- 
firmauit regulam aancte Clare et aui aigilli munimine roborauit pontificatua sui 
anno primo. Et poat tres diea beata Clara clauait diem extremum. 

Et aub iata regula viuuntomnea aororea prouincie Aragonum exceptia quinqué 
monaateriia que aunt in cuatodia Barchinonc, acilicet, Pctrcalbe, Sancti Danielia 
Barchinone, Caatilionia, Ville franche, et Gerunde, vt habetur in cronicia or- 
dinia (1). 

[Fol. 3 2 v. # ] Anno domini M·CC·LXHI 0 ,XV°.kal8. nouembria Urbanua papa . 1111 . 
regulam aancte Clare ordinauit. Et viuentea in ea aororea aancte Clare apellarí 
mandauit. Et aub iata regula aunt fere omnia monaateria Alamannie et Italie 
prouinciarum et quinqué monaateria cuatodie Barchinone, ut dictum cat Et 
eodem anno Bonaventura miniater generalia ordinia minorum Capitulum gene- 
rale celebrauit Pariaiua. Et protectore ordinis aaaiatente ad aupplicacionem 
eorumdem ab obaequiia earum fuerunt absoluti. Et ex conaequenti domino 
Iohamti, prefato protectori, vterque fuit ordo commiaaua. Dcmum anno domini 
m*cc°xc°, tempore domini Bonifacii pape .VIU. Matheua Cardinalia et protector 
dicti ordinia curam viaitationia et correctioni8 generali miniatro et prouinciali- 
bua duxit comiltendam a. illorum monaateriorum que ex aua regula uel ex 
priuilegio aubaunt cardinali eorum gubernatori aecundum reguian Urbani pape. 

Manuscritoa del Convento de Santa Maria de Pedralbes. 

A. En el archivo de eate Convento hay un manuacrito idéntico al que acabo 
de deacribir, aunque méa moderno (en el folio último verso pone iÇQ5,y bien 
podria aer éata la fecha en que ae eacribió). Mide 287 X 197 mm.; pergamino, 
42 hojaa sin foliar méa doa de reaguardo; línea tirada, tltuloa rojoa é inicialea 
iluminada8. El fol. 2 r.° tiene orla y en la inicial una miniatura de Santa Clara con 
la custodia en laa manoa. 

B. Méa importante y precioao que loa dos anteriorea manuacritoa ea otro de 
eata Regla de Urbano IV que ae guarda en dicho convento. Mide 129 x 9 * mm., 
escrito en pergamino, é línea tirada, 3 7 folioa ain numerar, inicialea rojaa y azulea, 
encuadernado en madera, títuloa rojos y en catalén, é diferencia de loa otroa 

(1) Cf. Edmund Waaer. Lic. Dr. Lehrer aio Vitaihomachen Gymnuium in Dreaden. 
«Entatehang and Auabreitang des Klarizaenordena besonden in den deuUchen Minoríten- 
proTÍnzen.» Leipzig, J. C. Hinrichz’·cbe Bachhandlnng, 1906, péga. 63 y 64; Sor Enlalia de 
Anzisn, FulUí històriques^ péga. 879. 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 




manuscrítos, que los traen en latín. El folio i v. # contiene la historia de la 
fundación del monasterío de Pedralbes, de la cual puede verse la traslación 
integra en las JFítlles històriques de Sor Eulalia de Anzizu, cap. II, pégs. 15-18. 
Al firente de este folio ae lee: Aquest libre es del coueut. deies domes . sors menors . 
del honrat monestir . de senta Maria de Pedralba. e es açi la regla lur escrita . en 
lati e en romanç . — En el inventario ya citado de Sor Sibilia de Caixans, figura: 
ítem la regla de les sors en lati e en romans on un volum (1). Al presente no esté 
en este manuscrito la Regla en latín. Quizé estuviera al principio donde parece 
que faltan hojas. Al fin hay otros documentos latinos. 

[Fol. 2 r.*] Comença la regla deies sors del orde de santa Clara . — Totes aqueles 
les quals reebre uolran e tenir la religió nostra, lezada la uanitat del segle seper- 
tayn escoue a eles obseruar aquesta lig de uida e de disciplina, uiuen en obedièn¬ 
cia e sens propri e en castitat e sots clausura. 

[Fol. 2 5 v.*) Fin: Dada a Urbevet (sic) enlo quinzen die ans deies kalendes de 
noenbre. en lo tercer an. del nostre bisbat 

Se trata de una versión catalana més antigua que la de los dos manuscrítos 
anteriores, é independiente de ella. 

(Fol. 26 r.°] Hec sunt ordinationes per dondnum Benedictum papam XIIedite 
in regula monialium or dinis sancte Cletre . — Insuper, etc. Quia decet Christi fa- 
mulaa et deuotaa ancillas, que mundanis contemptis... Datum Auinione IV kalen- 
das decembris, pontificatus nostri anno secundo (1 336) (2). 

[Fol. 31 r.*l Notas sobre la promulgación de las constituciones de Benedicto XII 
an el monasterío de Pedralbes (octubre de 1337)1 por el visitador Fr. Ramón de 
Basso, Ministro Provincial de Aragón (3). 

[Fol. 31 v.*] La versión catalana, incompleta, de las constituciones de Bene¬ 
dicto XII. 

[Fol. 33 r. # ] (A dos columnas). Incipit litera Cardinalis visitat ori. — Iohannes 
miseracione diuina sancti Nicholai in carcere Tulliano diachonus Cardinalis Reli- 
gioso vivo in Chrísto dilecto lratri ordinis minorum assignando visitatorí per 
ministrum administrationis Aragonie ad visitanda monasteria ordinis sancte Clare 
infra eiusdem administrationis limites constituta in salutis auctore salutem.-— 
Cum ordinem sancte Clare sub spe adiutorii tui ordinis susceperimus gubernan- 
dum... | Datum apud Urbem ueterem. Tertio idus decembris. Anno domini 1263. 

[Fol. 33 v. # b] Incipit littera Cardinalis ministro.^ Iohannes miseracione di¬ 
uina sancti Nicholay... Religiosoet prouido uiro in Chrísto dilecto ministro fratrum 
ordinis minorum in administracione Aragonie in salutis auctore salutem. — A prí- 
mitiuis ordinis tui primordiis quibus in mundum uoluptuose caligine uoluptatis... 

| Datum apud Urbem ueterem . 1111 *. idus decembris. anno domini. 1263. 

[Fol. 34 v.* a] Incipit littera Ministri generalis ad prouincialem Ministrum. — 
In Chrísto sibi karissimo fra ui Ministro Aragonie frater B. ordinis íratrum mino¬ 
rum generalis Minister et seruus. Salutem et pacem in domino sempiternam.— 
Tua, trater karissime, discretio nosse debet quantia perículis, laboribus atque 
litigiis íatigatus fuerít hactenus ordo noster occassione monasteriorum sancte 
Clare. | [Fol. 35 r.° b] Datum Asisii. quinto kalendas octobrís. Anno domini 
M.CC·.LXMII·. 

Esta carta de San Buenaventura no figura en la edición monumental de las 


(x) Sor Eulalia de Ansisu, o. c., pég. 84. 

(2) Véaac Conrmdo Eubel, O. M. Conv., BuUarium franciecanum, tomu» VI, Romae, 
Typia Vaticanií, 1902, piga. 40-42. 

(3) Véase Sor Eulalia de Ansizu, o. c., pàg. 51. 


-Digitized by 


Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CÀLÍFÒRNIÀ 



- 38 - 

Obras del Santo heeha por loa Padrea Franciacanoa de Quaracchi. Sin embargo, 
hay que aàadirla é laa contadaa que de él noa quedan, puea tiene todoa loa carac- 
teres de autenticidad. Parece que ae trata de una carta oficial, como la aegunda 
que publican loa Padrea de Quaracchi, Ad omnes Ordinis Minittros Provintialet, 
que algunoa manuacritoa traen como dirigida al Provincial de Toacana (i )• 
La epiatola IV que publican loa Padrea de Quaracchi dirigida al Viaitador de laa 
Duedaa Pobres de Toacana, Fr. Lorenzo (a),y cuya fecha quizé aea més bien i 263, 
afio tercero del Pontificado ae Urbano IV que 1264, tiene eatrecho parenteaeo 
con éata que se mandó pocoa dfaa antea é loa Miniatroa Proyincialcs, y en la que 
ae lee la miamo fórmula de libertad que han de dar laa Abadeaaa, que consta en 
la carta al Viaitador de Toscana (3). 

[Fol. 36 r.° y v.°] Lo ocupan unaa ordenacionea de visita para las monjaa, ca* 
critaa en latín, diapueataa por ffrater Guillermut de Salanoua Minister Aragonie 
et uester uisitater existent. [Fol. 36 v.° b). Estén incompletaa. 

El nombre de este Provincial de Aragón no consta en la Sèrie de los Ministroa 
Provinciales, que te han podi do hallar, detde el principio de la Prouincia, hatta el 
al·lo 1517 , pég. 93, publicada por el P. Fr. Joaeph Antonio de Hebrera en au 
Chronica Ser dfica de la Provincià de Aragón... «.• parte, Zaragoza, Larvmbe, 1703. 

9. Sellos céreos de los Conventos de Prelres Menorca de Pam¬ 
plona y Estella t^iglo xiii). 

Los sellos del Convento y del Guardién de freires menor es de Pamplona ae 
conaervan en el Archivo del Ayuntamiento de Pamplona. B 1 de Estella en el 
Archivo de la Diputación de Navarra. Se han aacado loa grabados de loa dibujos 
hechos por el Sr. D. Juan lturralde y Suit (q. g. h.) para la obra que prcparaba 
sobre Lot Sellos céreos de la Edad Media en el Reino de Navarra, que contiene 
méa de 300 recogidoa y dibujadoa por él con paciència de benedictino. Su famí¬ 
lia tiene el propósito de publicar esta notable colección, que aparcceré é la 
vez en el Boletin de la Comisión de Monument os de Navarra, de la que fué alma y 
digní8imo Vicepresidente el tínado durante muchoa afios. A mi me cabe la satia- 
facción de adelantar laa primiciaa de la labor improba y preciosa del inolvida- 
ble D. Juan, avalorando así esta modesta contribución é loa estudiós franciacanoa 
ahora que se cumple cl aQiversario dc nueatra amistad, iniciada en la Biblioteca 
Universitària de Barcelona, donde le hallé trabajando, enfermo y neuraaténico,un 
mea antea de que Dios ae le Ilevara, dejando é aus amigos sumidos en triate 
llanto y amargo desconauelo. Que ai mucho valia aquel aabio modeato con cuya 
amistad se honraron el conde de Montalembert, Viollet-le-Duc, HObner, Pereda, 
D. Pedro Madrazo, Mané y Flaquer y otros, todavía valia més el hombre bueno 
espíritu sano y generoao, criatiano de corazón, católico de ley, méa largo en obraa 
que en palabras, é quien yo miraba con una suerte de reapeto y dcvoción particu- 

(1) S. Bonav., Opera omnia, tomo VIII, Qutracchi, 1898, pég. 470, nota 9 . 

(2) Epístola IV ad Fr. Lanrentinm in Administratione Tuscie Viiitatorí pauperam 
dominarum... | Aaaisii III non. Octobris a. 1264, Pontif. D. Urbani IV anno III? (S. Bonav., 
Opeta omnia, tomo VIU, pàgs. 471 y 472.) 

(3) Sobre la cnestióo de los Visitadores de las Clarisas, véanae Lemment, Der hl. Bona¬ 
ventura Kardinal und Kirchenlehrer ans dem Fransiskanerorden (1221-1274), Kempten, 
Kttsel, 1909, pégs. 208-210; P. Dr. Heribert Holsapfel, O. M., Handbuck der Gtsckichle des 
Fransiskanerordens , Freiburg i. B , 1909, pég. 649. 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 



— 39 — 

lar como al representative man de la raza basca, y prototipo del noble patricio del 
antiguo reino de Navarra (i). 

10. Otro manuscrito de la leyenda de San Francisco del «Ros 
Sanctorum» en catalÀn (existente en la Biblioteca del Escorial, siglo xv). 

El bcnemérito cultivador de las letras catalanas y director dC la Biblioteca Cata¬ 
lana, Sr. D. Ramón Miquel y Planas, que ha honrado sobremenera esta tirada aparte 
ofreciendo espontàncamcnte el papel de hilo y japonès, me indicó la existència de 
una vida dc San Francisco en cotalén en el manuscrito M-Il-3 de la Biblioteca del 
Escorial, poniendo à mi disposión las fotografias relativas à ella. El manuscrito es 
de caràcter hagiogràfico, del siglo xv, todo él en catalún, de 129 folios, línea ti¬ 
rada, de 33 à 24 líneaa cada pàgina, con huecos para las capitales. Comienza con 
«les laors de madona sancta Maria», sigue «De menyspreu del mon», «Lo purgatori 
de sent Patrici», del cual prepara edlción crítica el Sr. Miquel y Planas, «L’estorie 
de Theofill, de santa Euífrasina, Oxarina, Maria Egiptiacha, madona Sancta Paula, 
monsenyer sent Luys, etc., ctc.», y en el folio 122 r.° (numeración moderna): En 
representació de sent Francesch . — Francesch ach nom primerament Jo han, mas 
apres se feu appellar Francesch, lo qual mudament se feu per diverses rahons ... 

[Fol. 122 v. 9 ]: Ací comença la vida de sent Francesch. — Francesch fo seruent e 
amich del Altissme e nasch en la Ciutat de Sis, e fo mercader e visch vanament en 
lo segle entro que fo en edat de JCXX. anys ... | [Fol. 129 r. 9 ]: e ab aytal senyal solia 
segelar sent Francesch ses letres . 

Ffínito libro sit laus glòria xpo. Amen. — Iste liber scribsit Jacobus de Prato 
presbiter Ville santi Petri de auro (Sanpedor) nunch commorans in villa Cardone 
cui Deus det bonam vitam Amen. Jo prech Deus e los sants e santes demunt dits 
que preguen Deu per mi miyançant la senyora comtesa a qui Deus de bona vida 
que jo aya bon benifici e la sua gracia Amen. 

La redacción de este manuscrito es relativamente moderna y adolece de los 
defectos seftalados en el de Vich y en las ediciones impresas. En él se reproducen 
las lecciones falsas ya notadas en el núm. 5, nota 3 y en cl núm. 24, nota 1/ del 
texto: 

[Fol. 123 v. 9 ]: Molts nobles homens e amichs menysprea e ajusta assi clergues 
e lechse ensenya que complissen ço que deya l’avengeli. 

[Fol. 128 r. 9 ]: «... a la laor de Deu. E a la oronella comvida al seu hostal dient: 
Ben sies tu venguda la mia sor. E quant ell fo a la fíi de sa vida...» 

( 1 ) Son dignos de leerse los articulo» que D. Arturo Campió d està escribiendo en La 
Avalancha , revista de Pamplona, sobre D. Joan Itnrralde y Suit. Véase ademàs la noticia 
necrològica qoe le dedica el Boletin de la Comisión <U Monuments* històricos y artistuos de 
Navatro, 2.» Epoca, número i.°, Pamplona, Imprenta Provincial, 1910, pàgs. 57 y 58. 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 



Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 

* 




C De sant Françisco hizo estas coplas fray Am 

brosio Montesino que se siguen r,) 


Mira cómo vela, 
o frayle menor, 

Sant Françisco, escuela 
de ti, pecador. 


C Con amor muy bivo, 
de fuerça espantosa, 
se hizo cativo 
de la cruz nudosa. 

Esta fué su abrigo, 
ésta fué sn esposa, 
por llevar seqüela 
à su Redeotor. 


C Dc la cruz le fabla 
el rey cruçifixo 
y cada palabra 
de las que le dixo 
en su alraa labra 
amor tan prolixo 
que ya no reçela 
morir por su amor. 


(l) Bsta composiciòn figura eo la edición incunable de lat Coplas,.. que compuso el 
venerable sehos padre fray Ambresio Montesino, de la Orden del sancilssimo Seüor ser&fico 
sant Françisco de la observançia, à fiedimiento, mandado y instançia de diversos Sefiotes mag - 
nfjícosy seMoras deste rey no , sobre divers sa s devoçionesy misteriós de nuestro sancta fe catholica ... 
en diversos artes de trobar según la voluntad de los demandantes . El tínico ejemplar conocido 
lo pesee el digno bibliotecarto de la Universidad de Barcelona y exoelente amigo mío, 4 on 
Plàctdo Aguiló y Fuster, que lo deacribió en su folleto Apuntes bibhogréficos acerca de emaàro 
incunables espaholes des conocido s ... (Barcelona, F. Giró, I&88), 1 la ma n do justamente la atea* 
ción de los bibliógrafos y eruditot. Haebler (Bibliografia ibèrica delsiglo XV, 1903, pégs. S13 
y 914) cree que la impresión et de Toledo, por Juan Visques. Probablemente et la primera 
edi c ión de lat Coplas ó Cancionero del famoto poeta de la Corte de lot Reyet Católicos, 
corregida mit tarde por el autor en la edición de 1508. Al tefialarel Sr. Aguiló (pig. 9) las 
diferen c i a t notables que hay entre tu incunable y las ediciones potteriores, advierte que 
en el prhnero hay una composiciòn i San Fran Cisco que no eparece en la edición de 1508. 
Bfectrenmente, ésta y las siguientes no treen la qee hoy reprodudmoa, si bo aquel otro 
Romanct en honra y glòria de S. Franàsco, co s a puesto por saandato de Cisneros, 

Andàbase San Francisco 
Por lot mentes epertado, 

Sobre las nubes traspuetto, 

En Dios vivo irantformado. 


Digitized by 


Gooole 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 


— 42 — 


C El divino Vcrbo 
qu el pecado arguye 
dixo al santo siervo 
que del inundo huye: 
«Peligro protervo 
mi casa destruye, 
cata no te duela 
ser le valedor, 

C «Que yo te declaro, 
o siervo bendito, 
que me cuesta caro 
su preçio infinito. 

Pues en su reparo 
tú suda un poquito; 
cata que se yela 
el zelo y fervor.» 

C A Françisco plaze 
tanto esta sentençia 
que estremo se haze 
de toda paçiençia; 
sólo contrahaze 
con su penitençia 
la vida perfeta 
de su Salvador. 


C Son sus dulçes camas 
las pefias tan duras, 
setos son de rramas 
su casa y pinturas. 

]0 qué exeraplo y fama, 
çiegas criaturas, 
qu el mundo os desvela 
tan engafiadorl 

C Ayunos, çiliçios, 
cruda disçiplina 
son sus exerçiçios 
y oraçión contina. 

A tales serviçios 
la bondad divina 
toda se rrevela, 

|y con qué dulçorl 

C Eran sus thesoros 
de mayor solaz 
con continos lloros 
refrescar su faz, 
pidiendo socorros 
al Rey de la paz, 
porque bien rrepela 
à Satàn traydor. 


que escogió el Sr. Menèndez y Pelayo para so preciosa Antologia dtfoitas Ifrüos casUUanos % 
tomo IV, Madrid, Hernando y C.\ 1896, pàgt. 288-290, y del cual dice el egregio maestro 
qne «por la eoncisión enèrgica mis parece romance caballeresco del ciclo bretón ó carolin¬ 
gi o, que romance de fraile, compnesto en loor del patriarca de so Orden» (Antologia..., 
tomo VI, Madrid, 1896, pàgs. CCXXIX y CCXXX). Aunqoe en el romance se repite tal 
cual concepto de las coplas, ambas composiciones tienen so sello particular, y si aquél nos 
agrada por la eoncisión enèrgica, èstas nos cautivan por so naturalidad y amable ingenui- 
dad, exenta de artificio; en gracia de lo coal bien merecen reimprimirse ahora de noevo, al 
cabo de cinco siglos, tanto màs coanto que el Sr. Menéndes y Pelayo al dar las gracias 
al Sr. Aguiló por el envio de so folleto, en carta que el felis poseedor de los incunables 
guarda como oro en pafio, le dice: «Desconocidos son totalmente para mí [los cua tro incu¬ 
nables], y tampoco encuentro rastro de ellos en los libros de bibliografia que he leído. Me 
ha interesado especialmente lo qoe se refiere al Candontro de Fr. Ambrosio Montesino.» 
Y desde febrero de 1888, en qoe se escribió la carta, has ta la fecha, siguen todavía siendo 
ejemplares únicos conocidos, aon despuès de la Bibliografia del bibliotecario de Berlín, 
Dr. Haebler. 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



— 43 — 


C En çarças punchosas 
todo se atormenta, 

5us cames preçiosas 
desnudo ensangrienta; 
de terrenas cosas 
jamàs se contenta, 
antes sienpre anela 
al premio mayor. 

C La pobreza estima 
màs que reynos mil; 
oro y plata fina 
desdefia por vil; 
àjesú se arrima 
como à. su adalid; 
con él se consuela 
y toma sabor. 


C O çibdad de Asís, 
bendita y dichosa, 
que tal flor de lis 
sola en ti reposa; 
vifias de Engadís 
no llevan tal rosa; 
por el mundo buela 
tu fama y honor. 

C O sancto entre todos 
ylustre y dotado, 
que por torpes lodos 
el siglo as dexado; 
por diversos modos 
te ha diferençiado 
aquel Rey que asuela 
todo mal error. 


Fyn. 

C Tu vestido fué 
de fuera sayal, 
dcntro amor y fe, 
tan firme y real; 
y por esto sé 
ser tú contra el mal 
muy cortante açuela 
y buen sanador. 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 

- ■ -i ^ 






Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 


Acabóse de imprimir en casa de Fidel Giró, de Barcelona, à 27 dias del 
mes de junlo de 1910, al dia siguiente de haber muerto en el óscnlo 
del Seftor, confortado con los Santos Sacramentos, el seflor 
D. Plàcido Agulló, hermano del venerable patriarca de 
las letras catalanas D. Mariano; segnndo Jefe de 
esta Biblioteca Universitària, modelo de 
fandonarios públlcos, cuya memòria 
serà slempre bendita y amable 
para cuantos tnvimos la 
fortona de honrarnos 
con sn amistad. 

(R. I. P.) 

* 


Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



Digitized by 




Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 



Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 




*■ t 





















I *■ , 

' 






. 








Digitized by Google 


Original from 

UNIVERSITYOF CALIFÒRNIA 



Precio: 4 pesetas 


Digitized by 



Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 






















$5 




■ >.« — "* 

r 

■ 




• . N - 1 . . - ■ t- í 

• *r . 

. 




































































2*1 . * >VS 






























■ 






O 








Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA 







RETURN TO the circulation desk of any 

University of Califòrnia Library 

or to the 

NORTHERN REGIONAL LIBRARY FACILITY 

Bldg. 400, Richmond Field Station 

University of Califòrnia 

Richmond, CA 94804-4698 

ALL BOOKS MAY BE RECALLED AFTER 7 DAYS 
2-month loans may be renewed by calling 
(510)642-6753 

1-year loans may be recharged by bringing books 
to NRLF 

Renewals and recharges may be made 4 days 
prior to due date 

DUE AS STAMPED BELOW 

DEC 17 1996 

UULO 3 2002 









20.000 ( 4 / 94 ) 























gitized by 


■ O I 


* 


Original from 

UNIVERSITY OF CALIFÒRNIA